tag:blogger.com,1999:blog-16207704197630429812024-03-21T21:42:29.154-07:00EN EL MAR DE LA NITJosé Luis García Herrerahttp://www.blogger.com/profile/14262007805145999816noreply@blogger.comBlogger40125tag:blogger.com,1999:blog-1620770419763042981.post-36654613628999207932021-07-11T09:10:00.004-07:002021-07-11T09:10:52.668-07:00I Premi "Francisco Brines" de Poesia en valencià<p style="text-align: justify;">El passat 18 de juny del 2021, el jurat del <b>I Premi "Francisco Brines" de Poesia en valencià</b>, va considerar que el meu llibre <b><span style="color: #073763;">"El somriure trist de Sylvia Plath"</span></b> era mereixedor d'aquest guardó. Em fa molta il·lusió perquè Francisco Brines és uns dels poetes que més estimo i, per a mi, un dels més destacats de la generació del 50. També perquè és la primera edició del premi i sempre és un honor posar el teu nom al començament de la llista dels guardonats que vindran després. I també. perquè el llibre serà editat per Pre-Textos, una editorial de prestigi i edicions molt curoses.</p><p>Aquí trobeu l'enllaç a la notícia:</p><p>https://www.fundacionfranciscobrines.org/el-i-certamen-internacional-de-poesia-francisco-brines-ya-tiene-ganadores/</p><p style="text-align: justify;">No vull anticipar res sobre el llibre i el seu contingut. Tot arribarà al seu temps. El que si desitjo és que sigui una tardor ben "plathiana" i que el meu llibre serveixi per, a través de la meva poesia, arribar als món poètics de la Sylvia, molt enriquidors i sempre actuals.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_dy3cVqfGC3QZsseOMqzd6qz9X7F9kdyKA7ojVj_pumm0FExhFwinLs4NE_FZz8bZZtXFDG2K9SJhaIRx62ere5_rsL9uSzOUv0GyhSu5RpxXT3vVlq1es43W0NizwlgddnlOl8dhPmjY/s2048/sylvia+plath.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1569" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_dy3cVqfGC3QZsseOMqzd6qz9X7F9kdyKA7ojVj_pumm0FExhFwinLs4NE_FZz8bZZtXFDG2K9SJhaIRx62ere5_rsL9uSzOUv0GyhSu5RpxXT3vVlq1es43W0NizwlgddnlOl8dhPmjY/s320/sylvia+plath.jpg" /></a></div><br /><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p style="text-align: justify;">La poesia de la Sylvia Plath, i les circumstàncies vitals, sempre m'han interessat molt. Ja en el meu llibre <b>"La solitud" </b>(Tres i Quatre, 2012) escrivia un poema dedicat a la Sylvia titulat "La dolçor de les cireres", que aquí us porto:</p><p><b><br /></b></p><p><b>La dolçor de les cireres</b></p><div style="text-align: left;">Aquest és el silenci d'ànimes atónites<br />Sylvia Plath</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">La dolçor del temps de les cireres<br />crema en la llengua la fi de l'esperança.<br />El somni és això: un arbre de tardor<br />deixant caure les fulles sobre la terra,<br />desvestint-se de vida, oferint l'espectacle<br />de la més crua nuesa.<br />Sylvia crema els papers del silenci.<br />Tancada a la cuina esborra les empremtes<br />d'una noia que no somriu<br />darrere dels finestrals, atrapada<br />dins d'una gàbia de vidre, d'una campana<br />d'un cristall més pur que l'aigua de pluja.<br />La dolçor de les cireres vermelles és morta.<br />Sola, dins del túnel de la malenconia,<br />assaboreix la dolça foscor del gas butà<br />que una aixeta oberta escampa<br />sobre l'escena callada<br />d'una mort trista i lenta.</div><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2hMFSJqex9X9Od6ewbxNmbyW5dr_L6fOeHBDiahfpDoXUdqM9qd0noCPdJgS3y7gcxjt-drCiWxhupbj89b8XLhCT__W1kE3Q951LhqUT1fb9KTuUYuR9TGN2PoTEm1-0Kxmn_vSYTHMV/s2048/La+solitud.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1429" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2hMFSJqex9X9Od6ewbxNmbyW5dr_L6fOeHBDiahfpDoXUdqM9qd0noCPdJgS3y7gcxjt-drCiWxhupbj89b8XLhCT__W1kE3Q951LhqUT1fb9KTuUYuR9TGN2PoTEm1-0Kxmn_vSYTHMV/s320/La+solitud.jpg" /></a></div><br /><p><br /></p>José Luis García Herrerahttp://www.blogger.com/profile/14262007805145999816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1620770419763042981.post-80297730996717782942020-04-12T01:52:00.004-07:002020-04-12T01:52:40.577-07:00QUADERN D'ESCÒCIA, ressenya de Marta Giné i Janer<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> El passat dijous 27 de febrer vaig rebre el premi <u>Ritmes de Poesia del Premi Paraules a Icària</u> pel meu llibre <b>Quadern d'Escòcia</b> que, dintre d'unes setmanes, sortirà publicat per l'<u>editorial Saragossa</u>. D'aquest llibre la escriptora i filòloga <u>Marta Giné i Janer</u> ha escrit aquesta ressenya. Li estic molt agraït i la comparteixo amb tots vosaltres.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfiaf29MZevrszUTkYbQbE2zcvthLuB_piVMX9hFqaiJwbf6kbC1wIH_X0OPBV0cLkIWLT-PY-RpJ7RoPZ2U1sx3eDpZFCHJIFuFYRp6ZI1rW4xx6pv2IrkGQxroagGiYHbWR6uCNC0Y1j/s1600/Quadern+d%2527Esc%25C3%25B2cia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="993" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfiaf29MZevrszUTkYbQbE2zcvthLuB_piVMX9hFqaiJwbf6kbC1wIH_X0OPBV0cLkIWLT-PY-RpJ7RoPZ2U1sx3eDpZFCHJIFuFYRp6ZI1rW4xx6pv2IrkGQxroagGiYHbWR6uCNC0Y1j/s320/Quadern+d%2527Esc%25C3%25B2cia.jpg" width="198" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<div align="center" style="text-align: center;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Quadern d’Escòcia</span></i></div>
<div align="center" style="text-align: center;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></i></div>
<br />
<div style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> La
literatura de viatges és tan nombrosa que constitueix un subgènere dins de la
narrativa. No tan habitual, però, és trobar un volum de poesia, el títol del que
ara es comenta evoca una mena de dietari de viatge. </span></div>
<br />
<div style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> <b>José
Luis García Herrera</b>, que havia guanyat el “Premi Paraules a Icària” (secció de
poesia “Ritmes”), l’any 2015, torna merescudament a fer-se’n vencedor amb
aquest, “aparentment”, dietari. </span></div>
<br />
<div style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> Estem
davant d’un llibre molt ben estructurat: una primera part que evoca el motiu
del viatge a Escòcia (un desencís vital, només suggerit) i l’aclimatament
difícil a l’estranger, tan a la natura com als éssers breument trobats. Diversos
capítols en els quals el poeta ̶- creiem que seguint les petges de Baudelaire ̶
, s’endinsa en els panorames (naturals, artístics, socials, humans...)
escocesos i els escriu, com qui busca entendre el seu propi interior. I una
part final que constitueix el viatge de tornada, entre desig i impotència. </span></div>
<br />
<div style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> Les
citacions que obren el volum, una meravella, donen les pistes per on anirà
l’autor: breus fragments d’Iborrai Forcano (pel que fa als referents més
recents, en llengua catalana), Yeats i Brodsky (per a clàssics en llengua
anglesa) confirmen que el viatgeforàés l’estímul per endinsar-se en el viatge interior.
altres escriptors són citats al llarg del llibre, en un estímul para textual
que confirma el camí emprès per l’autor. </span></div>
<br />
<div style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> En
el llibre, paisatges, persones i escriptura no representen, per al “jo”
desencisat cap consol, ans –per la rudesa del panorama, per la distància
cultural humana, per, més enllà dels tòpics, la dificultat que és l’escriptura–
tot constitueix una confirmació clamorosa de solitud i de neguit. </span></div>
<br />
<div style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> El
jo poètic fa confluir en una mateixa metàfora l’aïllament de l’entorn i els
entrebancs de la creació escriptural, a més de dir-se, com de difícil és
escriure quan la vida s’engruna, com l’escriptura no arriba a refer la vida...</span></div>
<br />
<div style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> El
jo poètic, sense donar cap lliçó, camina cap al fons d’ell mateix (acompanyat
pel saber que dona la maduresa)i, ensems, es projecta en la vida, tan la humana
com la resta, defora (el símbol del vidre i de la finestra sovintegen): “El
paisatge és en tu” (J. Sala). </span></div>
<br />
<div style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">L’ànima
del jo poètices fon en els panorames esplèndids d’Escòcia, ja sia el NeistPoint,
Flanders Moss..., ja sia l’aigua en totes les seves variants, la roca–també en
formes diverses, de vegades vivaç, de vegades, freda–o, la seva mixtura, el
fangque pot arribar a l’herba i el bosc, real i metàfora del poema.</span></div>
<br />
<div style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> Conforme
avança el text el “jo” es mostra més obertament, amb la seva necessitat de
comunicació humana, malgrattots els murs, neguits i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">spleen</i>que troba front aquest desig, amb una sensibilitat
extraordinària per posar el dit a la nafra de la condició humana i de totes les
seves contradiccions. La conclusió del viatge esdevé més enllà d’una veritat
personal en assegurar (en el darrer vers)que el desplaçamentno permet “començar
de nou”. </span></div>
<br />
<div style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> Tot
i això, o potser per això, el llibre deixa en el lector un encant nostàlgic que
es pot fer propi fàcilment. Es recomana llegir el llibre acompanyant-se
d’imatges dels llocs citats per trobar-hi l’exactitud de les correspondències
natura/vida en tota la seva bellesa.</span></div>
<div style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<br />
<div align="right" style="line-height: 150%; text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Marta
Giné Janer<a href="https://www.blogger.com/null" name="_GoBack"></a></span></div>
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike>José Luis García Herrerahttp://www.blogger.com/profile/14262007805145999816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1620770419763042981.post-48482493197655221922019-10-13T14:23:00.000-07:002019-10-13T14:23:03.661-07:00DOLÇ ÀNGEL DE LA MORT, Premi Flor Natural de la "Vila de Nules" 2018<div style="text-align: justify;">
L'octubre de l'any passat vaig tenir la fortuna de resultar guardonat amb la <b>Flor Natural</b> dels Premis Literaris <b>"Vila de Nules"</b> 2018 amb el meu llibre <b>"Dolç àngel de la mort"</b>, un humil homenatge al poeta lleidatà <b>Màrius Torres</b>. Un poeta que va emmalaltir de tuberculosi i va ingresar al sanatori de Puig d'Olena l'hivern de l'any 1935 i que, gairebé, no el va abandonar fins a la seva mort, a les acaballes de l'any 1942. </div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3fhot4GeddhZQAPolOf4hDUUMkxL9nLBcIDDVcvqoOVRK9zEk_EW8xihwrj6NDxbg22fAFQH2zi_BZs0WKMgfAFAFT89uiatgOHaGxYMac8hOtPrpVwToLQ57bAv2pAcFmTSQfqhoGckY/s1600/Nules-6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1383" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3fhot4GeddhZQAPolOf4hDUUMkxL9nLBcIDDVcvqoOVRK9zEk_EW8xihwrj6NDxbg22fAFQH2zi_BZs0WKMgfAFAFT89uiatgOHaGxYMac8hOtPrpVwToLQ57bAv2pAcFmTSQfqhoGckY/s320/Nules-6.jpg" width="276" /></a></div>
<div>
(José Luis García Herrera amb el diploma acreditatiu de la Flor Natural)</div>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'edició del llibre, en la col·lecció del premis de l'ajuntament de Nules, ha estat a cura del professor, i aleshores membre del Jurat,<b> Ricard Herrero Aràmbul</b>, qui també va dir unes paraules de presentació el passat divendres 4 d'octubre, quan va tenir lloc la presentació oficial del llibre al Saló de Plens de l'ajuntament de Nules.</div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBK1b4gJ_QPRLhTfsGeIipLzRNGiwQGXegGesnFjLMYOsy3u09-gXT4dupvsLnx4YC2Xgk4r9gDPvzDKKJm9WfkL-Q8Yr77lK5M489tgXgXw6BXkmH8WtPdDZ_Fs0XFyVeuTUDxjBgGNc6/s1600/Portada+dol%25C3%25A7+angel.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="719" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBK1b4gJ_QPRLhTfsGeIipLzRNGiwQGXegGesnFjLMYOsy3u09-gXT4dupvsLnx4YC2Xgk4r9gDPvzDKKJm9WfkL-Q8Yr77lK5M489tgXgXw6BXkmH8WtPdDZ_Fs0XFyVeuTUDxjBgGNc6/s320/Portada+dol%25C3%25A7+angel.jpg" width="239" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per a mi és un plaer, amb el vist-i-plau d'en Ricard Herrero, donar a conèixer el text de la presentació de <b>"Dolç àngel de la mort"</b>, doncs en Ricard va transmetre, amb mestratge, amb esplèndida visió crítica, els valors, tan humans com poètics, que els poemes del llibre expressen.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>PRESENTACIÓ DEL POEMARI DOLÇ ÀNGEL DE LA MORT, </b></div>
<div>
<b>DE JOSÉ LUIS GARCÍA HERRERA, </b><br />en l’acte previ al lliurament dels premis dels LXVI Jocs Florals </div>
<div>
Vila de Nules i els IV Premis d’Investigació i Divulgació </div>
<div>
(Nules, 4 d’octubre del 2019) <br />RICARD HERRERO ARÀMBUL <br /></div>
<div style="text-align: justify;">
*** <br />Autoritats, poetes, investigadors, veïns i amics, bona nit. <br />L’autor del poemari que hui es presenta, José Luis García Herrera, i que va resultar guanyador de la Flor Natural dels LXV Jocs Florals de la Vila de Nules, m’ha demanat si puc presentar l’obra i donar-ne la meua visió personal. Per a mi, evidentment, això és tot un compliment perquè, d’una banda, em permet tancar una tasca que se'ns va encomanar, a mi i als meus companys, la de formar part del jurat que va guardonar l'obra i, d’una altra, perquè, d’alguna manera, em permet acostar els poemes als meus veïns. Gràcies, per tant, José Luis, per permetre’m estar hui ací amb tots vosaltres. </div>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Dolç àngel de la mort</b> és l'evocació de la vida, l’obra i, sobretot, les circumstàncies del traspàs de Marius Torres, un poeta que va nàixer a Lleida el 1910. El 1935, al desembre, en ple hivern i només uns dies abans del dia de Nadal, va ser ingressat amb tuberculosi al sanatori de Puigdolena, d’on ja no va eixir gaire i on va arribar amb nues mans (p. 12). Aleshores tenia 25 anys, i va morir amb només 32, de manera que quasi tota la seua curta obra va ser escrita al sanatori sent conscient de la proximitat de la mort des d’una resignació o, millor, acceptació madura i serena; és, precisament, esta actitud envers la mort, principalment, la que empeny la creació del poemari que hui presentem. <br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Este joc literari a partir de Marius Torres, esta metapoesia que ens proposa José Luis, no només s'anuncia en l’epígraf que encapçala el llibre, en la dedicatòria explícita i en la gran quantitat de referències internes a l'obra de Torres, tant en els versos com en <br />alguns títols dels poemes, sinó que es presenta en el mateix títol del poemari —Dolç àngel de la mort—, un vers d’un dels poemes més coneguts del poeta lleidatà. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br />L’obra de José Luis comença amb els preparatius per a un doble viatge. D'una banda hi ha el viatge que ens proposa el poeta actual, una invitació a endinsar-nos en l'evocació dels últims anys del poeta i, d’una altra, ens transporta al moment en què Marius Torres s'amaneix per al trajecte que el portarà de sa casa a l'establiment sanitari on serà tractat de la malaltia. Com qualsevol viatge, comença amb la preparació de la maleta, on al costat del efectes personals més bàsics, hi ha els records i, sobretot, els versos, a més de l'escassa esperança de guariment. Una vida en l'equipatge, de vegades inestable, humil, i quasi finida que es representa mitjançant la imatge d’una maleta que es mou a banda i banda del seient, sense conèixer amb claredat quin és el destí del viatge: </div>
<div>
<br />Tota una vida arreplegada en una valisa </div>
<div>
que a cada revolt es belluga en el seient, </div>
<div>
que guarda el poc que soc, aquest passat </div>
<div>
que s’enfila, recelós, vers un futur incert. (p. 11) </div>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En certa manera, este poema ja introdueix les cinc idees que es desenvoluparan al llarg de l'obra: la inexorabilitat de la mort, l'espera calmada i l'acceptació del moment, el goig dels dies que li resten, el balanç vital o la mirada al passat i l'escriptura com a necessitat. <br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La mort, com a fet irremeiable, que ens fa tancar els ulls com tanco els llibres (p. 32), com a final sobradament anunciat i sabut, apareix a l'obra com una serp, com el fred i la foscor, i com la sal que esterilitza i castra la terra, l'herbicida total. <br /></div>
<div>
[...] la nit escampa sal de gebre sobre el camps </div>
<div>
i el fred deixa sobre la llosa del cor </div>
<div>
un trencadís de papallones mortes. (p.21) <br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El traspàs, doncs, s'assumeix com a inevitable, No hi ha carrers en el meu horitzó (p. 17), dirà el poeta, però l'espera no serà temuda, sinó que s'accepta com a impost, com a taxa, de la mateixa vida. <br /></div>
<div>
La serp de la Mort no s'atura, obeeix el designi del destí </div>
<div>
i s'emporta les arrels del meu cor, d'aquest cos vençut </div>
<div>
que ja no mostra resistència davant l'eterna veritat [...] </div>
<div>
[...] La vida està amb Tu </div>
<div>
i ja no temo la certa i precisa mossegada de la Mort. (p. 35) <br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És potser esta actitud tan asserenada i madura davant la mort la que commou el lector, tant en l'obra de Marius Torres com en la recreació que proposa José Luis. És, només, la primera de les dos grans lliçons que ens dona el poeta. És una espera calmada, una acceptació més que una resignació, allunyada de tot servilisme i dogma religiós, i gens basada en la por, sinó una consciència tranquil·la de qui sent el final seré d’una vida sense estridències. En este sentit cal entendre la dolçor d’aquell àngel, el del títol del poemari, que ens anuncia una mort que vol ser plàcida, acceptada i en pau. </div>
<div>
<br />Si has de venir, Mort, més val que ho facis ara. </div>
<div>
Tot està disposat sobre la taula dels adeus. [...] </div>
<div>
Si has de venir, Mort, més val que ho facis ara, </div>
<div>
aquesta nit freda de desembre, just avui </div>
<div>
que he tancat el llibre dels desitjos </div>
<div>
i, malgrat la fredor de la tenebra, </div>
<div>
n'estic preparat. (p. 43-44) <br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Esta actitud tan exempta de tot torbament i que ens meravella com a éssers innatament abocats a la supervivència es perd, de vegades, en una manera d'encarar la situació que ens resulta més humana, més real i, també, precisament, més poruga i covard, la que mostra les debilitats de qui se sent injustament apartat de la vida, de qui pateix d'un dolor que, de tan fort, deixa en les ferides crostes de sal (p. 29). </div>
<div>
<br />Fuig de mi tota esperança. La veritat desfà al matí </div>
<div>
les meravelles del somni, les imatges d'un instant </div>
<div>
on tot sembla perfecte, com era molt abans </div>
<div>
de traspassar aquestes portes d'aigua morta i de calç. (p. 29) <br />[...] <br />Maleït destí! La meva ànima es desfà com fulla seca </div>
<div>
sota la petjada dels adeus [...] (p. 43) <br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El trajecte del qual parlàvem adés ens du al sanatori de Puigdolena el dia 22 de desembre de 1935, data que encapçala el segon poema de l'obra de José Luis i que enceta tota una sèrie d'imatges que fan referència al signe clàssic i més visible de la malaltia, l'expectoració amb sang, lligat a la creació literària. Tot i que les paraules no em salvaran de la tragèdia (p. 21), dirà el poeta, unint dolor i creació literària, una simbiosi que apareix al llarg del poemari com una constant, el poeta reivindica els versos com a herència, com a llegat, com a transcendència i petjada d'allò més profund de l'ésser en el món que aviat abandonarà. <br /></div>
<div>
Del llindar de la porta ja no tinc més futur. [...] </div>
<div>
Escriuré l'últim vers amb el foc de l'instint </div>
<div>
mentre cauen en el paper paraules de sang. </div>
<div>
I ara sí, em marxa la vida, riu avall. (p. 14-15) <br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Verba volant, scrīpta manent, com Caius Titus va dir al senat romà: les paraules volen, però allò que està escrit roman. <br /></div>
<div>
Qui em negarà el dret a embrancar-me amb les paraules </div>
<div>
que donen raó de ser a tot el que seré a partir d'ara? (p. 16) <br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L’escriptura, per tant, serà l'únic lligam amb els dies que no vorà, fins al punt que el fruit d'esta activitat, la poesia, esdevé el gestor de fer complir i d'executar la darrera voluntat del poeta; els versos amb potestat de custodiar els béns que una persona ha deixat, la poesia com a marmessora de l’oblit, com es titula l’onzé poema de l’obra de José Luis. </div>
<div>
<br />Morirem, sí. Però no moriran les paraules gravades </div>
<div>
sobre la pàgina vermella del cor. La sang </div>
<div>
no oblida el ritme de la vida. (p. 24) <br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vol ser, per tant, un poeta lligat a la vida a través de les paraules que queden enrere (p. 37), un supervivent del naufragi d'una malaltia que es manifesta a través del roig de la sang, que és, alhora, símptoma i la tinta permanent i més visible d'aquell que ha marxat riu avall (p. 14). </div>
<div>
<br />Sé que escric els versos per renéixer en les veus </div>
<div>
que rescataran ma sang roja del pou de la mort. (p. 32) <br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Esta acceptació del tràgic i irremeiable final, del futur immediat, de les vies, dirà el poeta, que moren més enllà de l'horitzó (p. 40), no pot obviar una mirada enrere, un inventari de la vida passada fora del sanatori, del món enyorat i de la quotidianitat familiar que resta únicament en el record. </div>
<div>
<br />Lluny, molt lluny d'aquí, una ciutat desperta </div>
<div>
amb els crits de la vida i els sorolls de la gent </div>
<div>
caminant pels carrers cap als llocs de la feina [...] </div>
<div>
En una d'aquelles cases de la ciutat llunyana </div>
<div>
pararan taula per esmorzar ben d'hora </div>
<div>
i quedarà buida, òrfena, una de les cadires </div>
<div>
on ja fa molt de temps que ningú no s'asseu. (p. 17) <br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquests records de la vida fora del sanatori, dels estudis, dels amors, dels moments en família l'empenyeran a aferrar-se als dies i gaudir-los en una mena de carpe diem del moribund que ja ha perdut l'alé de la protesta, que accepta el designi i que troba en cada dia una pròrroga sagrada, la sort del moribund que agraeix qualsevol plaer mínim, cosa que resulta tan emocionant com la disposició tranquil·la que mostra el jo poètic envers la mort. La defensa del bri de vida que tinc cavalcant per les venes com un animal ferit (p. 43) serà, doncs, la segona lliçó. <br /></div>
<div>
Morir no és cap derrota. La victòria, l'autèntica, </div>
<div>
és viure amb la rauxa de qui desitja més vida encara, </div>
<div>
de qui troba vida en la senzillesa de les coses </div>
<div>
sense les quals no tindríem raó de ser. (p. 26) <br />[...] </div>
<div>
Assegut en el banc de les íntimes llegendes </div>
<div>
li guanyo un dia més al guardià del desconcert, </div>
<div>
sabent-me fràgil com la fulla seca, sabent-me fort </div>
<div>
com la paraula que tot ho diu i esdevé sentència. </div>
<div>
Oh vida, no he de negar-te mai la flor d'un somriure! (p. 28) <br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El poemari que hui tinc la sort d'haver presentat és, al meu parer, una obra que permet una gran dosi d'introspecció a partir d'un tema universal com és la mort. Ofereix al lector la possibilitat d'experimentar una catarsi, la possibilitat de conéixer-se un mateix a partir d'una mirada a les nostres pors més profundes, al nostre jo més íntim que només es permet mostrar-se covard en la solitud del traspàs. És, també, una obra per a tots els públics, cosa que la fa destacar encara més en un moment on preval l'originalitat per se i l'exclusivitat per damunt de tot. Dolç àngel de la mort presenta un ritme lent, o millor: pausat, que es gaudeix encara més en una època de presses i neurosi; un llenguatge líric, poètic, sense estridències, ricament humil, amb imatges colpidores sense histrionismes, amb les paraules justes, sense recursos formals buits, que amaguen una gran emotivitat i sensibilitat. Dolç àngel de la mort és, al meu parer, una obra clàssica, que no vella, una obra universal, que no impersonal, una obra adulta, que no desfasada. Dolç àngel de la mort és, sobretot, i al meu parer, una obra necessària. <br /><br />Moltes gràcies <br /><br />RICARD HERRERO <br />Nules, 4 d’octubre del 2019 </div>
<div>
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEge6JNntHh8NDLLll3MMYjltAbqwX8ENO458MSsZxMCcKkzflwOQ024NFWez9i6Em5FaE65uaUIkj5nUR3_TS-OT-XBGCboH7xjt2uEC5r_8mMDiXUSuteZn7-6dMrHBQPUP7V25sNBZ-cV/s1600/Nules2-2019.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="801" data-original-width="686" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEge6JNntHh8NDLLll3MMYjltAbqwX8ENO458MSsZxMCcKkzflwOQ024NFWez9i6Em5FaE65uaUIkj5nUR3_TS-OT-XBGCboH7xjt2uEC5r_8mMDiXUSuteZn7-6dMrHBQPUP7V25sNBZ-cV/s320/Nules2-2019.jpg" width="274" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisbefciCin9RpxOBZwWpXWOxUtfCmIRLFwY7zylb6M92rGMDl_30D6K6IBa7LyZdEfCv-wTDBUU_ncVWSRzEe36vLfBgj0Ok0bbFbneCrCxRGmrqp_lVj398V0pCKqv3agwea447r_o9lJ/s1600/Nules1-2019.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1260" data-original-width="912" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisbefciCin9RpxOBZwWpXWOxUtfCmIRLFwY7zylb6M92rGMDl_30D6K6IBa7LyZdEfCv-wTDBUU_ncVWSRzEe36vLfBgj0Ok0bbFbneCrCxRGmrqp_lVj398V0pCKqv3agwea447r_o9lJ/s320/Nules1-2019.jpg" width="231" /></a></div>
<div>
</div>
(Ricard Herrero Aràmbul i José Luis García Herrera, durant els seus parlaments)<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Per finalitzar aquesta crònica, us vull deixar amb un dels poemes del llibre. Amb el desig de que us agradi i que us animi a 2 fets: a llegir aquest llibre i a interessar-vos per la vida i l'obra poètica de Màrius Torres.</div>
<br />
LLUM DE PRIMAVERA <br />
La força de la vida cavalca dins del nostre esperit.<br />
Així lluitem, així defensem les nostres creences,<br />
més a prop del cor restarà el fragor de la glòria.<br />
Morir no és cap derrota. La victòria, l'autèntica,<br />
és viure amb la rauxa de qui desitja més vida encara,<br />
de qui troba vida en la senzillesa de les coses<br />
sense les quals no tindríem raó de ser.<br />
Un cel pur, els trèvols que verdegen, les flors<br />
dels ametllers que voregen els camins del sanatori...<br />
reforcen la meva passió per aixecar-me un dia més,<br />
per conversar i escriure un nou vers<br />
per sobre les sagetes que em llança la mort.<br />
La vida és amb mi. Cada segon d'aquest miracle<br />
és un regal del cel. Aquesta és la victòria. <br /><br /><br />
<br />José Luis García Herrerahttp://www.blogger.com/profile/14262007805145999816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1620770419763042981.post-27957560305777880852018-01-26T10:51:00.000-08:002018-01-26T10:51:08.622-08:00EL COR DEL VIOLÍ, ressenyat per Marta Pérez Sierra<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El passat 21 de gener, al seu bloc <u>4lletres.cat</u>, la poeta <strong>Marta Pérez Sierra</strong>, publicava aquesta ressenya sobre el meu llibre, <strong>El cor del violí</strong></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_ncI9UjyuQCPAqg5FNDoEQ7-qwkXSfilWsK5cn-LvuIZTrZ3sxD3LtLNlXicR1DaEE82mIh4DGTd0srGizQYDdw5pmYfxlM65D3vu_xaE7LZnyFxwhXO5ggECNRHxov9pTacWDBntD_X1/s1600/El+cor+del+viol%25C3%25AD.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1164" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_ncI9UjyuQCPAqg5FNDoEQ7-qwkXSfilWsK5cn-LvuIZTrZ3sxD3LtLNlXicR1DaEE82mIh4DGTd0srGizQYDdw5pmYfxlM65D3vu_xaE7LZnyFxwhXO5ggECNRHxov9pTacWDBntD_X1/s320/El+cor+del+viol%25C3%25AD.jpg" width="232" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><strong><em>El cor del violí</em></strong>, de <strong>José Luis García Herrera</strong> va obtindre la <u>Flor Natural</u> en l’edició del 2016 dels <u>Jocs Florals de Nules</u><em>. </em></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Vint poemes de vers lliure amb una cita inicial de Miquel Martí i Pol, que s’interroguen sobre la vida, el pas del temps i la mort. Ens ho diu ben clar en el primer poema del llibre <em>quan m’interrogo i reconstrueixo l’univers,</em> poema que m’ha colpit pel vers que comença i es repeteix al final: <em>Dins el mirall hi ha un home que no conec. </em>Dins aquest home deu bategar un violí, lliure, sense memòria, que sona com la pluja, a vegades negre, que en tot busca un mirall on reflectir-se. <em>Engabiat cerco el mirall de la finestra, </em>aquest mirall l’aboca a l’exterior i al seu interior. A la introspecció constant. <em>A l’altra banda del carrer</em>, a la boira, als paisatges interiors. A un temps que és com el vent o la mort, sense records. <em>El vent, com la mort, no té memòria/ ni compta els dies per derrotes. </em>A la reflexió del que és escriure poesia<em>: escriure un poema és més feixuc/ que pujar carrerons escarpats, cimentats amb pedres. </em>Un poeta que escriu <em>versos d’ungles trencades</em> i deixa sota el llit <em>paraules mal plegades</em> (com m’agrada aquest vers!) i ens inunda d’emoció i de música. D’intensitat. <em>Les paraules parlen per mi com fulles seques. </em>I sí, té raó, anem morint en cada paraula, però també anem gaudint en cada poema seu que llegim. <em>A cop de versos…</em></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<em><span style="font-family: "arial";"></span></em> </div>
<div style="text-align: justify;">
<em><span style="font-family: "arial";">Marta Pérez Sierra</span></em></div>
José Luis García Herrerahttp://www.blogger.com/profile/14262007805145999816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1620770419763042981.post-52021318282567344952017-04-12T09:30:00.001-07:002017-04-12T09:30:41.037-07:00CRÒNICA DE PLUGES<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">A inicis d'abril ha sortit publicat el meu últim llibre de poesia, <strong>Crónica de pluges</strong>, amb el qual vaig obtenir el premi de poesia <u>"Guillem Colom Ferrà-Vall de Sòller"</u>.
</span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNNP2ISZKGoD1aJSqhz9ztyC9a7_QS1kOyObgAQv1m-Vk5Ocpw5shBvogfah4HuHfQtdcjHUmj7m8U3Dtu4Ahh4tXUZ2TT9jEiRNnESQI3Ibg9DrQoFy82TOgkOFT3RjpmYsE4jg41uRkV/s1600/Cr%25C3%25B2nica+de+pluges-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNNP2ISZKGoD1aJSqhz9ztyC9a7_QS1kOyObgAQv1m-Vk5Ocpw5shBvogfah4HuHfQtdcjHUmj7m8U3Dtu4Ahh4tXUZ2TT9jEiRNnESQI3Ibg9DrQoFy82TOgkOFT3RjpmYsE4jg41uRkV/s640/Cr%25C3%25B2nica+de+pluges-2.jpg" width="404" /></a></div>
(<strong>Crònica de pluges - Edicions Documenta Balear</strong>)<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Com diu a la contraportada: <strong>Crònica de pluges</strong> neix de la reflexió sobre el pas del temps i de les pèrdues. L'aigua, la pluja, com a metàfora de tot allò que la vida ens donà i s'endugué. I el desig que la paraula poètica atrapi aquests bocins d'història i de memòria dins l'espai estret, breu, i alhora intens, del poema. Una mirada interior, de temps emocional, que vol abastar el calidoscopi de les diferents etapes vitals que, al llarg de la vida, anem encaixant en la crònica dels dies. Una passejada sota la pluja que esborra, amb la boirosa tristor dels comiats, les nostres petjades. I la poesia com a testimoni fidel del nostre pas.</span> </div>
José Luis García Herrerahttp://www.blogger.com/profile/14262007805145999816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1620770419763042981.post-49553368171767753692015-12-30T00:53:00.000-08:002015-12-30T00:53:17.687-08:00RESSENYA DE "PASSATGE A L'HIVERN" per Teresa Costa-Gramunt<div class="antetitulo" style="text-align: justify;">
<span class="contenido"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La poeta <strong>Teresa Costa-Gramunt</strong> va publicar, a l'Eixdiari, el passat 29 de desembre de 2015, aquesta ressenya literària sobre el meu llibre <strong>"Passatge a l'hivern"</strong> (Premi Miquel Ángel Riera de poesia- Ciutat de Manacor 2015). </span></span></div>
<div class="antetitulo" style="text-align: justify;">
<span class="contenido"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Li estic molt agraït per la seva visió del llibre i per les seves paraules, doncs, sense cap mena de dubte, en el seu anàlisi ha plasmat l'essència del llibre, el veritable moll de l'os.</span> </span></div>
<h1 class="destacado">
Passatge a l'hivern</h1>
<h1 class="destacado">
<span class="sign"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span class="author">Teresa Costa-Gramunt</span> 29-12-2015</span></span> </span></h1>
<h1 class="destacado">
<span class="sign"></span><img alt="Imatge coberta 'Passatge a l'hivern'. Eix" class="kalooga_21238" src="http://www.eixdiari.cat/resources/2015/eix-imatge-coberta-passatge-a-lhivern-68624.JPG" width="539" /></h1>
<div class="columna_texto">
<div class="content_fotovideo">
<div class="centro">
<div class="foto figure">
<div class="figcaption estirar">
<span class="at-custom-share-span at-custom-button-color at-circular-element"><span class="at-icon-wrapper" style="height: 32px; line-height: 32px; width: 32px;"></span></span><span class="at-custom-share-span at-custom-button-color at-circular-element"><span class="at-icon-wrapper" style="height: 32px; line-height: 32px; width: 32px;"></span></span><a class="at-custom-share-anchor at-share-btn at-svc-flipboard" href="https://www.blogger.com/null"><span class="at-custom-share-span at-custom-button-color at-circular-element"><span class="at-icon-wrapper" style="height: 32px; line-height: 32px; width: 32px;"></span></span></a><a class="at-custom-share-anchor at-share-btn at-svc-whatsapp" href="https://www.blogger.com/null"><span class="at-custom-share-span at-custom-button-color at-circular-element"><span class="at-icon-wrapper" style="height: 32px; line-height: 32px; width: 32px;"></span></span></a><a class="at-custom-share-anchor at-share-btn at-svc-email" href="https://www.blogger.com/null"><span class="at-custom-share-span at-custom-button-color at-circular-element"><span class="at-icon-wrapper" style="height: 32px; line-height: 32px; width: 32px;"><svg alt="Correu" class="at-icon at-icon-email" ns1:xmlns:ns1="" ns2:xmlns:ns2="" ns3:xmlns:ns3="" ns4:xmlns:ns4="" ns5:ns1:xmlns:ns9="" ns6:ns2:xmlns:ns10="" ns7:ns4:ns9:ns17:xmlns:xlink="http://www.w3.org/1999/xlink" ns8:ns3:ns10:xmlns:ns17="" style="height: 32px; width: 32px;" title="Correu" viewbox="0 0 32 32" xmlns:ns1="" xmlns:ns2="" xmlns:ns3="" xmlns:ns4="" xmlns:ns5="" xmlns:ns6="" xmlns:ns7="" xmlns:ns8="" xmlns="http://www.w3.org/2000/svg"><g></g></svg></span></span></a><a class="at-custom-share-anchor at-share-btn at-svc-print" href="https://www.blogger.com/null"><span class="at-custom-share-span at-custom-button-color at-circular-element"><span class="at-icon-wrapper" style="height: 32px; line-height: 32px; width: 32px;"><svg alt="Imprimeix" class="at-icon at-icon-print" ns10:xmlns:ns6="" ns11:xmlns:ns7="" ns12:xmlns:ns8="" ns13:ns5:xmlns:ns11="" ns14:ns6:xmlns:ns12="" ns15:ns8:ns11:ns18:xmlns:xlink="http://www.w3.org/1999/xlink" ns16:ns7:ns12:xmlns:ns18="" ns9:xmlns:ns5="" style="height: 32px; width: 32px;" title="Imprimeix" viewbox="0 0 32 32" xmlns:ns10="" xmlns:ns11="" xmlns:ns12="" xmlns:ns13="" xmlns:ns14="" xmlns:ns15="" xmlns:ns16="" xmlns:ns9="" xmlns="http://www.w3.org/2000/svg"><g></g></svg></span></span></a><a class="at-custom-share-anchor at-share-btn at-svc-pdfonline" href="https://www.blogger.com/null"><span class="at-custom-share-span at-custom-button-color at-circular-element"><span class="at-icon-wrapper" style="height: 32px; line-height: 32px; width: 32px;"></span></span></a><a class="at-custom-share-anchor at-share-btn at-svc-compact" href="https://www.blogger.com/null"><span class="at-custom-share-span at-custom-button-color at-circular-element"><span class="at-icon-wrapper" style="height: 32px; line-height: 32px; width: 32px;"><svg alt="Més..." class="at-icon at-icon-addthis" ns17:xmlns:ns9="" ns18:xmlns:ns10="" ns19:xmlns:ns11="" ns20:xmlns:ns12="" ns21:ns9:xmlns:ns15="" ns22:ns10:xmlns:ns16="" ns23:ns12:ns15:ns20:xmlns:xlink="http://www.w3.org/1999/xlink" ns24:ns11:ns16:xmlns:ns20="" style="height: 32px; width: 32px;" title="Més..." viewbox="0 0 32 32" xmlns:ns17="" xmlns:ns18="" xmlns:ns19="" xmlns:ns20="" xmlns:ns21="" xmlns:ns22="" xmlns:ns23="" xmlns:ns24="" xmlns="http://www.w3.org/2000/svg"><g></g></svg></span></span></a><br /></div>
</div>
</div>
</div>
<div class="doc_text" style="text-align: right;">
<em>Els rius retornen al seu lloc d’origen (Ecl.1).<br /> És per això que la naturalesa de la criatura vol que estimi </em></div>
<div class="doc_text" style="text-align: right;">
<em>Déu més que a ella mateixa. </em></div>
<div class="doc_text" style="text-align: right;">
<em>L’origen i el final, el bé i el final són idèntics</em>.<br /><strong><em>Mestre Eckhart</em></strong></div>
<div class="doc_text">
</div>
<div class="doc_text" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Amb <strong><em>Passatge a l’hivern</em> (Edicions Món de Llibres)</strong>, aquest poeta de llarg recorregut i activista de tantes iniciatives culturals que és José Luis García Herrera (Esplugues de Llobregat, 1964, i actualment resident a Abrera), va obtenir el Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera 2015.</span></div>
<div class="doc_text" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></div>
<div class="doc_text" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Les edats dels humans troben metàfora en les estacions de l’any. L’estació de l’hivern és la darrera del cicle vital, que comença amb el naixement i continua amb el creixement, fent el cim en la maduresa i davallant fins a l’extinció. Cada edat dels humans té el seu passatge, i el de la mort és el passatge a l’hivern.</span></div>
<div class="doc_text" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></div>
<div class="doc_text" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A propòsit d’aquest passatge fins a l’hivern definitiu en la persona estimada del pare, <strong>José Luis García Herrera</strong> ha construït un llibre de poemes on va desplegant, per aquest ordre: el sentiment de desemparança inicial per la mort i l’absència del pare; la remembrança pel batec de la terra que el pare, pagès, estimava com a ell mateix; el recompte d’imatges i semblances de la vida, tant la compartida amb la família com la pròpia viscuda en solitud; i l’anotació de les petjades en el paisatge de la vida d’aquests caminants que som tots nosaltres, exiliats d’un paradís que és la imatge de la complitud de la vida i cap a la qual ens volem encaminar, seguint l’instint dels nostres origens també celestes, com deia el nostre savi Joan Oró; som pols d’estrelles.</span></div>
<div class="doc_text" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div class="doc_text" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> En aquest camí de retorn als orígens, no tots partim amb la mateixa sort quant a l’entorn quotidià, però sí que partim amb la mateixa oportunitat, aquesta de signe espiritual, de no enterrar els talents de l’evangeli, de fer-los fructificar en la terra real, però també en la terra de l’ànima.</span></div>
<div class="doc_text">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></div>
<div class="doc_text">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per al nostre poeta, la figura paterna és un exemple d’aquest treball integral, és a dir, en cos i ànima, on no hi ha res, ni un sol moviment d’aixada ni vincladura del cos, que no tingui el seu sentit profund i que no busqui, com en l’abraçada amorosa, el contacte més intens amb el sagrat de la vida que es manifesta en la terra:</span></div>
<div class="doc_text">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></div>
<div class="doc_text">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><em> Ja no recordo quin gust té la terra.<br /> Ho vaig saber quan el pare,<br /> ja de bon matí,<br /> sortia al camp amb l’aixada a l’espatlla.<br /> Moltes vegades l’havia vist<br /> amb un grapat de terra a la mà,<br /> olorant-la, i parlant-li i,<br /> portant-se la mà a l’orella,<br /> escoltant el missatge primitiu de la terra.<br /> I després, pessigant-ne un trosset,<br /> es posava un polsim sobre els llavis.<br /> Jo també vaig tastar aquella terra vermella<br /> que ens donava els fruits del treball callat<br /> ple d’angoixes i suors, de sacrificis i desitjos</em>.</span></div>
<div class="doc_text">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></div>
<div class="doc_text" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Un veritable poema en moviment, el treball del pare; i una eucaristia a través del bes al polsim de terra que llavors vivia en ell a través dels fruits i que ara, com mare amorosa, l’acull. Fent memòria del pare, els versos exactes i inspirats del fill sublimen l’ordre de l’existència, que per a tots comença en aquest polsim de terra vermella en la qual l’esperit de la vida infon el seu alè. Certament el pare és mort, i toquen campanes a mort en els poemes inicials. Però a mesura que el llibre avança, el pare es va fent companyia en els versos que manifesten els moments crítics del fill, moments en què experimenta el dolor per tantes pèrdues i sentiments d’exili. Tota vida humana acumula guanys i pèrdues. Però no perd qui no s’aferra a res que no sigui el sagrat de l’existència. El pare va marxar un hivern, sí. Però mai no mor, és sempre primavera aquell o aquella que obra prodigis en el cor dels seus a través de l’amor. També fins a inspirar poesia com la d’aquest llibre bell com una estrella en la nit dels dols de l’existència. </span></div>
<div class="GalleryPhoto">
</div>
</div>
José Luis García Herrerahttp://www.blogger.com/profile/14262007805145999816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1620770419763042981.post-77845646790664110012015-10-18T11:35:00.000-07:002015-10-18T11:35:57.994-07:00PASSATGE A L'HIVERN - Premi de Poesia "Miquel Àngel Riera" de Manacor<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El passat 9 de maig, a Manacor (Mallorca) vaig rebre el premi de poesía <u>"Miquel Ángel Riera"</u> pel meu llibre <strong>Passatge a l'hivern</strong>. Aquest llibre serà publicat dintre d'unes setmanes per la editorial manacorina <strong>Un món de llibres</strong>. Us deixo un dels poemes que pertany al llibre, titulat <strong>"El gust de la terra"</strong>.</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirOf1h75lU1tEmZOcf6u6cqD5q4dY9ry68xB0_3hin13zjuMY2Na2UCLUjbrdqbffNTiXkpPb_JnTylruDWZtod7aU5Qi0aA5H3agbHmzK94g5oQWJP4dwJqI_DvmvGebJ6t4tMUdK_q1L/s1600/JSC_5717.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirOf1h75lU1tEmZOcf6u6cqD5q4dY9ry68xB0_3hin13zjuMY2Na2UCLUjbrdqbffNTiXkpPb_JnTylruDWZtod7aU5Qi0aA5H3agbHmzK94g5oQWJP4dwJqI_DvmvGebJ6t4tMUdK_q1L/s320/JSC_5717.JPG" width="213" /></a></div>
(José Luis García Herrera rebent el premi "Miquel Angel Riera")<br />
<br />
<br />
<h1 style="margin: 0cm 0cm 0pt 72pt;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="_Toc413177559"><span style="font-family: Arial; font-size: small;">EL GUST DE LA TERRA</span></a></h1>
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><o:p> </o:p></span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 72pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Ja no recordo quin gust té la terra.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 72pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Ho vaig saber quan el pare, </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 72pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";">ja de bon matí,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 72pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";">sortia al camp amb l’aixada a
l’espatlla.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 72pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Moltes vegades l’havia vist</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 72pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";">amb un grapat de terra a la mà,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 72pt;">
<span lang="EN-GB" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-GB;">olorant-la,
parlant-li i,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 72pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";">portant-se la mà a l’orella,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 72pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";">escoltant el missatge primitiu de la
terra.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 72pt;">
<span lang="FR" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: FR;">I després,
pessigant-ne un trosset<span style="color: blue;">,</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 72pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";">es posava un polsim sobre els llavis.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 72pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Jo també vaig tastar aquella terra
vermella</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 72pt;">
<span lang="EN-GB" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-GB;">que
ens donava els fruits d’un treball callat</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 72pt;">
<span lang="EN-GB" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-GB;">ple
d’angoixes i suors, de sacrificis i desitjos.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 72pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Però el pare va caure malalt i els
dies</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 72pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";">es tornaren
camins de boira. </span><span lang="FR" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: FR;">Ja, fins a la mort.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 72pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Recordo el pare posant-me la terra als llavis.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 72pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Però el gust de la terra és un camí
d’oblit</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 72pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";">farcit de silenci.<o:p></o:p></span></div>
José Luis García Herrerahttp://www.blogger.com/profile/14262007805145999816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1620770419763042981.post-66591536103191263972015-02-28T14:43:00.000-08:002015-02-28T14:43:37.187-08:00PREMI RITMES DE POESIA - CERTAMEN PARAULES A ICÀRIADesprés de molt de temps sense pujar un nou post en aquest blog, ho faig per comunicar la notícia de que el passat dia 26 de febrer vaig rebre el premi de Poesia Ritmes del VII Certamen Literari Paraules a Icària, convocat per Edicions Saragossa. El premi és per al meu llibre Bella Ciutat Vella que, com ja podeu imaginar pel títol és un petit homenatge a la Ciutat Vella de Barcelona. Com a petit tast us deixo aquest poema del llibre i que el poeta Eduard Miró va recitar esplèndidament durant l'acte d'entrega de premis al saló d'actes del Districte de Sant Martí.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgl8ZXo7VOT7mL-1dsHyGsyylIfU06Jjns0yib_tSjCc8YxDu6dsa6ZIRPhhWhu4qWTxt4ZEMDQdOGPuGhqRiflO9ZPAC-7gZ4vmpahi-HcXKLBH9y22v0M3iBigP0nHjLcBBQmrKIokeET/s1600/Icaria2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgl8ZXo7VOT7mL-1dsHyGsyylIfU06Jjns0yib_tSjCc8YxDu6dsa6ZIRPhhWhu4qWTxt4ZEMDQdOGPuGhqRiflO9ZPAC-7gZ4vmpahi-HcXKLBH9y22v0M3iBigP0nHjLcBBQmrKIokeET/s1600/Icaria2.jpg" height="320" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-size: x-small;">(<strong>José Luis García Herrera</strong> en el centre de la imatge , al costat de la directora d'Edicions Saragossa, <strong>Rosa María Zaragoza</strong>)</span><br />
<br />
<br />
<h2 style="margin: 12pt 0cm 3pt 105.45pt;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="_Toc404194053"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 12pt; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><em><span style="font-family: Arial;">El músic vell</span></em></span></a><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 12pt; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><o:p></o:p></span></h2>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt 105.45pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span><i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">A
un músic el nom del qual no recordo<span style="mso-tab-count: 1;"> </span><o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 105.45pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt; line-height: 200%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Al costat nord de la catedral, més enllà</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 105.45pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt; line-height: 200%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"></span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt; line-height: 200%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">de la deriva dels meus passos,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 105.45pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt; line-height: 200%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">escolto la música cálida d’una guitarra.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 105.45pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt; line-height: 200%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">M’apropo i veig a un vell músic</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 105.45pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt; line-height: 200%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">assegut a una cadira plegable de platja</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 105.45pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt; line-height: 200%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">interpretant allò que reconec</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 105.45pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt; line-height: 200%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">-malgrat algunes notes desafinades-</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 105.45pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt; line-height: 200%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">com La Plaça del Diamant.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 105.45pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt; line-height: 200%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">De sobte, deixa de tocar. </span><span lang="FR" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Sembla</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 105.45pt;">
<span lang="FR" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">que s’hagi oblidat de la partitura
o, en tot cas,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 105.45pt;">
<span lang="FR" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">oblidat d’on queden els ramats dels
records.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 105.45pt;">
<span lang="FR" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Però passats un segons hi torna.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 105.45pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt; line-height: 200%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">En col·locar la mà esquerra sobre el pal</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 105.45pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt; line-height: 200%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">adverteixo que els dits li tremolen.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 105.45pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt; line-height: 200%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">No es pas una mena de por escènica. Ni fred.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 105.45pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt; line-height: 200%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Fa anys, segur, que el carrer</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 105.45pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt; line-height: 200%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">és l’únic escenari on troba la raó del seu cant.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 105.45pt;">
<span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: EN-US; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Estem ell i jo sols. </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt; line-height: 200%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Ningú més.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 105.45pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt; line-height: 200%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Ell i jo sols sota una crua tarda d’hivern.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 105.45pt;">
<span lang="PT-BR" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: PT-BR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Deixo caure unes
monedes</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 105.45pt;">
<span lang="PT-BR" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: PT-BR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">dins d’una estreta
capsa de fusta.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 105.45pt;">
<span lang="PT-BR" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: PT-BR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Em mira i el miro. </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt; line-height: 200%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Dues mirades tristes</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 105.45pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt; line-height: 200%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">i una sola cançó.<o:p></o:p></span></div>
José Luis García Herrerahttp://www.blogger.com/profile/14262007805145999816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1620770419763042981.post-71663731671553167032013-09-15T10:55:00.001-07:002013-09-15T10:55:13.292-07:00HOMILIES D'ORGANYÀ - PREMI DE POESIA JOSEP GRAU I COLELL
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC5r_Aqn0QzKoORRIzPZ2v_6OGSeAfq1XvdAseZNhwjtahX7USlK4uqfhJ2NIgWlKv2wRlB3vOnKJ1PG7xFQu8V00sFQgNma01bcQ71rg-a5dhOe7zhi-ATNYdi9Y7QNm7MXqCteD5Gio2/s1600/Premi+Homilies+d'organya.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" closure_lm_501360="null" height="240" isa="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC5r_Aqn0QzKoORRIzPZ2v_6OGSeAfq1XvdAseZNhwjtahX7USlK4uqfhJ2NIgWlKv2wRlB3vOnKJ1PG7xFQu8V00sFQgNma01bcQ71rg-a5dhOe7zhi-ATNYdi9Y7QNm7MXqCteD5Gio2/s320/Premi+Homilies+d'organya.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">(José Luis García Herrera durant les seve paraules d'agraïment)</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
El passat dissabte dia 7 de setembre, dins del marc dels <u>Premis Literaris Homilies d'Organyà i de la Festa i Fira del Llibre Pirinenc</u> vaig rebre el guardó de <strong>Finalista del Premi de Poesia Josep Grau i Colell</strong> per el meu poema <b>Crònica de la veritat rotunda</b>. Aquesta es la segona vegada que he quedat finalista, doncs l'any 2008 ja vaig rebre el diploma acreditatiu com a finalista del Premi. Com vaig dir durant les paraules d'agraîment després de rebre aquesta distinció, l'any que ve em tornaré a presentar a aquests premis i a gaudir d'aquesta festa de la literatura catalana. És una jornada molt especial, pel paisatge que envolta la vila d'Organyà, pel lloc on es lliuren els premis (la església de Santa Maria d'Organyà) i per les lectures de les homilies (laica i religiosa) que es fan tot just abans del lliurament dels premis.</div>
<br />
Aquí us deixo l'últim dels poemes que componen <strong>Crònica de la veritat rotunda</strong>:<br />
<br />
<br />
<h2 align="left" style="margin: 0cm 0cm 0pt 71.25pt; text-align: left;">
<i><span style="font-family: Arial;">6. Casa tancada<o:p></o:p></span></i></h2>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 71.25pt;">
<span style="font-family: Arial;"> </span><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span><i><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">És l’hora esperada del vers negre,<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt 71.15pt;">
<i><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>de la soledat dels mots perduts...</span></i><span style="font-family: Arial;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt 71.15pt;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Silvestre Vilaplana<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 71.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 71.25pt;">
<span style="font-family: Arial;">És l’hora esperada de qui a ningú espera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 71.15pt;">
<span style="font-family: Arial;">L’hora morta de la soledat contemplant<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 71.15pt;">
<span style="font-family: Arial;">la finestra tancada, la cadira buida<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 71.15pt;">
<span style="font-family: Arial;">i un llarg passadís ple d’ombres lentes<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 71.15pt;">
<span style="font-family: Arial;">que s’escampen com papallones negres<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 71.15pt;">
<span style="font-family: Arial;">fugint del mapa esquerdat de les parets.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 71.15pt;">
<span style="font-family: Arial;">A la boca resta el regust terrós dels adéus<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 71.15pt;">
<span style="font-family: Arial;">i l’aire dens de les paraules mai dites.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 71.15pt;">
<span style="font-family: Arial;">La casa romandrà tancada. Ningú ens espera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 71.15pt;">
<span style="font-family: Arial;">Tot té la seva fi, com el foc d’un poema <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 71.15pt;">
<span lang="EN-GB" style="font-family: Arial; mso-ansi-language: EN-GB;">i aquest sol d’hivern. </span><span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB;"><o:p></o:p></span></div>
José Luis García Herrerahttp://www.blogger.com/profile/14262007805145999816noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1620770419763042981.post-32092501174638098072013-07-10T11:36:00.000-07:002013-07-11T11:08:21.134-07:00SALVADOR ESPRIU, 100 ANYS DE LA SEVA NAIXENÇA<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="http://image.casadellibro.com/libros/0/espriu-transparent-ebook-9788475883700.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" nya="true" src="http://image.casadellibro.com/libros/0/espriu-transparent-ebook-9788475883700.jpg" width="211" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Just el dia que acabo la lectura de la magnifica biografía sobre Espriu, titulada Espriu, transparent i escrita per Agustí Pons, es compleix el centenari de la naixença del poeta de Sinera a Arenys de Mar. És una biografia molt ben escrita i estructurada. I no només ens parla dels trets vitals del poeta, del seu temps, de les seve influences literaries, si no que també enmarca la biografia dins del pensament i manera de pensar i de viure de Salvador Espriu. Són molts els noms d'escriptors i intelectuals que hi apareixen en aquest llibre. No podia ser d'una altra manera, doncs Espriu va ser una figura cabdal de la literatura catalana des de la aparíció del seu primer llibre, molt abans de que comencés la guerra civil espanyola. M'ha sobtat, no obstant, que en glosari de persones que hi apareixen al llibre, com co-protagonistes de la vida de Salvador Espriu, no aparegui la figura del poeta i crític José Corredor-Matheos, doncs em consta que varen tenir molt bona relació personal i epistolar. Però, suposo, que Agustí Pons, s'ha cenyit, o ha consultat, les fonts més properes o significatives durant la vida i la obra del mestre Espriu. Us convido, us recomano, llegir aquesta biografia per comprendre a l'home, al pensador, al poeta, al gran escriptor que va ser, i serà, Salvador Espriu. Us deixo un dels seus poemes més coneguts i que pertany al llibre La pell de brau.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
XXX</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong><em>Diversos són els homes i diverses les parles,<br />i han convingut molts noms a un sol amor. </em></strong></div>
<b><i><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</i></b><b><i>La vella i fràgil plata esdevé tarda </i></b><div style="text-align: justify;">
<b><i>parada en la claror damunt els camps. </i></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i>La terra, amb paranys de mil fines orelles, </i></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i>ha captivat els ocells de les cançons de l'aire. </i></b></div>
<b><i><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</i></b><b><i>Sí, comprèn-la i fes-la teva, també, </i></b><div style="text-align: justify;">
<b><i>des de les oliveres, </i></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i>l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent: </i></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i>"Diverses són les parles i diversos els homes, </i></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i>i convindran molts noms a un sol amor."</i></b></div>
<b><i><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</i></b><b><i>Salvador Espriu</i></b>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
José Luis García Herrerahttp://www.blogger.com/profile/14262007805145999816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1620770419763042981.post-90551715516081790102013-04-26T11:28:00.001-07:002013-04-26T11:28:35.109-07:00EL RECINTO DEL FUEGO A LA PASTISSERIA DUCH D'ABRERA<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquest any, per Sant Jordi, els meus amics de la <b>Pastisseria Duch</b> d'Abrera han tornat a fer-ho. És a dir, han fet que la portada d'un dels meus llibres de poesia (aquest any ha estat el llibre <b>El recinto del fuego</b>) es converteixi en un deliciós pastís de xocolata blanca, pa de pàssic, mantega i melmelada. Gràcies al mestre pastisser Oleguer, que és un auténtic artistàs, i gràcies també a la Teresa i a l'Isaac. Si ells volen, i tinc un nou llibre publicat, em farà moltíssima il.lusió tornar a veure un llibre meu per menjar-se'l. Gràcies amics de la Pastisseria Duch.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2a22IC7dh79GkMl8K7oV57mDogTzpgTsXCzMydi3T3Hphxk71j881d0fE9_KU2-uexD5t9JUkMn0Tr1vaGpj4vxSR5B6ZS6hQ3K-HZblI2fHNtM4uqU5ETjUFc3uWgY8GyDYgGdjF6JX0/s1600/Copia+de+Imagen+350.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2a22IC7dh79GkMl8K7oV57mDogTzpgTsXCzMydi3T3Hphxk71j881d0fE9_KU2-uexD5t9JUkMn0Tr1vaGpj4vxSR5B6ZS6hQ3K-HZblI2fHNtM4uqU5ETjUFc3uWgY8GyDYgGdjF6JX0/s320/Copia+de+Imagen+350.jpg" width="239" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
José Luis García Herrerahttp://www.blogger.com/profile/14262007805145999816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1620770419763042981.post-83255655392858626532013-01-25T15:53:00.000-08:002013-01-26T15:33:41.056-08:00XV Premis literaris Ramon Ferrando Adell 2013<h2 style="margin: 0cm -30pt 0pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 10.5pt; mso-ansi-language: CA;"><a href="http://www.locantich.cat/2013/01/xv-premis-literaris-ramon-ferrando.html"><span lang="ES" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></a></span></h2>
<div style="background: maroon; border-bottom: white 6pt outset; border-left: white 6pt outset; border-right: white 6pt outset; border-top: white 6pt outset; padding-bottom: 20pt; padding-left: 8pt; padding-right: 8pt; padding-top: 20pt;">
<h1 align="center" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm -30pt 0pt; mso-border-alt: outset white 6.0pt; mso-padding-alt: 20.0pt 8.0pt 20.0pt 8.0pt; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: center;">
<a href="http://www.locantich.cat/2013/01/xv-premis-literaris-ramon-ferrando.html"><span lang="CA" style="color: white; font-family: Arial; font-size: 18pt; mso-ansi-language: CA;">«XV Premis literaris Ramon Ferrando Adell» <o:p></o:p></span></a></h1>
<h2 align="center" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 3pt -30pt; mso-border-alt: outset white 6.0pt; mso-padding-alt: 20.0pt 8.0pt 20.0pt 8.0pt; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: center;">
<a href="http://www.locantich.cat/2013/01/xv-premis-literaris-ramon-ferrando.html"><span lang="CA" style="color: white; font-size: 10.5pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Arial;">Societat Cultural i Ecologista Sant Josep <br />Jesús - 2013<o:p></o:p></span></span></a></h2>
</div>
<h2 style="margin: 0cm -30pt 3pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 10.5pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Arial;"> <o:p></o:p></span></span></h2>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 18pt -30pt 12pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: black; font-family: Arial; font-size: 10.5pt; mso-ansi-language: CA;"><v:shapetype coordsize="21600,21600" filled="f" id="_x0000_t75" o:preferrelative="t" o:spt="75" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" stroked="f"><v:stroke joinstyle="miter"></v:stroke><v:formulas><v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"></v:f><v:f eqn="sum @0 1 0"></v:f><v:f eqn="sum 0 0 @1"></v:f><v:f eqn="prod @2 1 2"></v:f><v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"></v:f><v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"></v:f><v:f eqn="sum @0 0 1"></v:f><v:f eqn="prod @6 1 2"></v:f><v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"></v:f><v:f eqn="sum @8 21600 0"></v:f><v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"></v:f><v:f eqn="sum @10 21600 0"></v:f></v:formulas><v:path gradientshapeok="t" o:connecttype="rect" o:extrusionok="f"></v:path><o:lock aspectratio="t" v:ext="edit"></o:lock></v:shapetype><o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhi98S2pqvgv5nIEnEIO-YictCzThyphenhyphenSbQnxr6Cc20Qv_sW3ymZ9Gv9Tcq-QEFDvf1i0Eaa7dughPXs5b1Hns0m0csTwHgwPClo2kBoftFC9V2AoifxNsn6_DJgpk8DPSSThyphenhyphengosf24azYoC/s1600/Ramon+Ferrando+Adell%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="220" oea="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhi98S2pqvgv5nIEnEIO-YictCzThyphenhyphenSbQnxr6Cc20Qv_sW3ymZ9Gv9Tcq-QEFDvf1i0Eaa7dughPXs5b1Hns0m0csTwHgwPClo2kBoftFC9V2AoifxNsn6_DJgpk8DPSSThyphenhyphengosf24azYoC/s320/Ramon+Ferrando+Adell%5B1%5D.jpg" width="320" /></a></div>
<h2 align="center" style="margin: 0cm -30pt 0pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: #cc0000; font-size: 18pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Arial;"></span></span> </h2>
<h2 align="center" style="margin: 0cm -30pt 0pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: #cc0000; font-size: 18pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Arial;">XV Premis literaris Ramon Ferrando Adell<o:p></o:p></span></span></h2>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm -30pt 12pt; text-align: center;">
<strong><span style="color: maroon;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.5pt; mso-ansi-language: CA;">Societat Cultural i Ecologista Sant Josep </span></span><span class="navy1"><span style="mso-ansi-font-size: 10.5pt; mso-bidi-font-size: 10.5pt;">Jesús - 2013</span></span></strong></div>
<span lang="CA" style="color: black; font-family: Arial; font-size: 10.5pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 38.2pt 0pt 27pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: black; font-family: Arial; font-size: 10.5pt; mso-ansi-language: CA;">El passat dissabte, 12 de gener del 2013, a les set de la tarda, es va celebrar a la sala Jordi Brull de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Jesús, l'acte de lliurament dels premis literaris Ramon Ferrando Adell de poesia i contes curts, organitzat per la Societat Cultural i Ecologista Sant Josep, que enguany arriben a la seva 15a edició. <br /><br /> L'acte va ser presidit per la presidenta de la Societat, senyora Cinta Llasat, acompanyada pel director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l'Ebre, senyor Francesc Ferrer i Celma, el conseller de Cultura del Consell Comarcal del Baix Ebre, senyor Joan Font, el regidor de Cultura de l'ajuntament de Tortosa, senyor Joaquim del Pino, i el president de l'EMD de Jesús, senyor Pere Panisello. Va comptar amb la presència de la regidora de cultura de l'EMD de Jesús, senyora Dolors Queralt, i la directora de l'Institut-Escola Daniel Mangrané, senyora Cinta Llatge. La presentació de l'acte va córrer com en anys anteriors a càrrec d'en Jaume Borja.</span></div>
<span lang="CA" style="color: black; font-family: Arial; font-size: 10.5pt; mso-ansi-language: CA;"><div class="MsoNormal" style="margin: 3pt -30pt 12pt; text-align: left;">
<br /></div>
</span><span class="navy1"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.5pt; mso-ansi-language: CA;"><strong><span style="color: maroon;"> Poesia</span></strong></span></span><span lang="CA" style="color: black; font-family: Arial; font-size: 10.5pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span><span lang="CA" style="color: black; font-family: Arial; font-size: 10.5pt; mso-ansi-language: CA;"><strong> Categoria A</strong> <br /> (Nascuts o residents a Jesús, fins als 14 anys)</span>
<br />
<span lang="CA" style="color: black; font-family: Arial; font-size: 10.5pt; mso-ansi-language: CA;"> </span><span class="navy1"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.5pt; mso-ansi-language: CA;"><strong><span style="color: maroon;">Nerea Fimia</span></strong></span></span><span lang="CA" style="color: black; font-family: Arial; font-size: 10.5pt; mso-ansi-language: CA;">, amb l'obra "El meu gatet". <br /><br /><strong> Categoria B </strong><br /> (Fins als 18 anys)</span><br />
<div style="text-align: left;">
<span class="navy1"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.5pt; mso-ansi-language: CA;"><strong><span style="color: maroon;"> Aida Chavarria</span></strong></span></span><span lang="CA" style="color: black; font-family: Arial; font-size: 10.5pt; mso-ansi-language: CA;">, amb l'obra "Jo tal". <br /><br /><strong> Categoria C</strong> <br /> (A partir dels 18 anys) </span></div>
<span class="navy1"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: maroon; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><strong> <u>José Luis García Herrera</u></strong></span></span></span><span lang="CA" style="color: black; font-family: Arial; font-size: 10.5pt; mso-ansi-language: CA;">, amb l'obra "Les ulleres". <br /><br /> Jurat:<br /> Emili Bonet, Bendi Suárez i Joan Josep Chavarria. </span><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 3pt -30pt; text-align: left;">
<span lang="CA" style="color: black; font-family: Arial; font-size: 10.5pt; mso-ansi-language: CA;"></span><span class="navy1"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.5pt; mso-ansi-language: CA;"><strong><span style="color: maroon;"> Contes curts</span></strong></span></span><span lang="CA" style="color: black; font-family: Arial; font-size: 10.5pt; mso-ansi-language: CA;"><br /> <br /><strong> Categoria A</strong> <br />( Nascuts o residents a Jesús de 3r o 4r de Primària) </span></div>
<span class="navy1"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.5pt; mso-ansi-language: CA;"><strong><span style="color: maroon;"> Pedro Sabaté</span></strong></span></span><span lang="CA" style="color: black; font-family: Arial; font-size: 10.5pt; mso-ansi-language: CA;">, amb l'obra "El gos salvador". <br /><br /><strong> Categoria B</strong> <br /> (Nascuts o residents a Jesús de 5è de Primària) </span><br />
<span class="navy1"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.5pt; mso-ansi-language: CA;"><strong><span style="color: maroon;"> Judit Ferrer</span></strong></span></span><span lang="CA" style="color: black; font-family: Arial; font-size: 10.5pt; mso-ansi-language: CA;">, amb l'obra "La Bruixa Joana". <br /><br /><strong> Categoria C</strong> <br /> (Nascuts o residents a Jesús de 6è de Primària) </span><br />
<span class="navy1"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.5pt; mso-ansi-language: CA;"><strong><span style="color: maroon;"> Carme Franch</span></strong></span></span><span lang="CA" style="color: black; font-family: Arial; font-size: 10.5pt; mso-ansi-language: CA;">, amb l'obra "Bufi, el gat que sabia cantar". <br /><br /><strong> Categoria D</strong> <br /> (Fins als 18 anys) </span><br />
<span class="navy1"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.5pt; mso-ansi-language: CA;"><strong><span style="color: maroon;"> Martí Casal</span></strong></span></span><span lang="CA" style="color: black; font-family: Arial; font-size: 10.5pt; mso-ansi-language: CA;">, amb l'obra "Si jo fos gos". <br /><br /> Jurat:<o:p></o:p></span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<div>
</div>
<div>
</div>
<div>
</div>
<div>
</div>
<div>
</div>
<div>
</div>
<div>
</div>
<div>
</div>
<div>
</div>
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Artur Bel, Cinta Llasat i Pacual Pérez<o:p></o:p></span></div>
José Luis García Herrerahttp://www.blogger.com/profile/14262007805145999816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1620770419763042981.post-87652111257775267222013-01-20T02:10:00.000-08:002013-01-20T02:10:00.272-08:00POEMA CERTITUDS, de JORDI JULIÀ<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Com ja he dit, dissabte passat em trobava a Palma, i allà vaig tenir l'oportunitat de viure moments esplèndids i troballes inoblidables. D'entre elles, el llibre <strong>Gent Forastera</strong>, del poeta de Sant Celoni <strong>Jordi Julià</strong>. Aquest llibre, que va ser guanyador del premi de poesia <u>"Joan Alcover" l'any 2011</u>, ret un homenatge a tots el poetes (a tots els poetes que apareixen en el llibre, segurament n'hi han més) que han deixat, en la memòria i el tarannà poètic de <strong>Jordi Julià</strong>, un record i un mestratge inesborrable. La nòmina dels poetes homenatjats a partir de refer un poema conegut i donar-li el seu propi alè i esperit, és bastant llarga (com també és lògic i normal) i, d'aquests poemes, jo us proposaria la lectura del poema "en contra" (entenent com contra la rèplica poètica per part de <strong>Jordi Julià</strong>) <strong>Màrius Sampere</strong>. El poema se'n diu <strong>Certituds</strong>.</span></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.aravalles.cat/imatges/noticies/jordi-julia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" jea="true" src="http://www.aravalles.cat/imatges/noticies/jordi-julia.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>CERTITUDS</strong></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Contra Màrius Sampere</span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Em dic Màrius, i he vist Déu</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">pel riu Besòs baixar a mar</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">sota dos cels, l'altre Déu</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">ven destins a preu molt car.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Em dic Màrius, i he vist Déu.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Només dic el que no sé.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">només cato el que no sento,</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">he fet ballar l'adroguer,</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">somriure a la foto..., ho sento!</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Només dic el que no sé.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Després em revelaré,</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">fer poesia és aixó:</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">parlar com un mentider</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">del cert que intueix el jo.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Després em revelaré.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Jo no vull dir-me mai més.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Dir-se i fer-se dir fatiga:</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">si em llegeixo a l'inrevés</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">surt un altre que m'intriga.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Jo no vull dir-me mai més.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Si penso podria ser</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">no existir. Pensar! Fer via...,</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">tot és tràfec cridaner</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">que vibra, tremola i fia.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Si penso podria ser...</span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Em trobo sota la pell,</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">m'engavanya la careta,</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">si em destapes el cervell</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">hi ha una lògica foteta.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Em trobo sota la pell.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sóc un home dret i fet,</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">i quan dormo em contradic</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">(m'odio i m'engego un tret),</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">despert envejo ser ric...</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sóc un home dret i fet.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Deixo anar més d'un renec:</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Déu!, Dimoni!, Demiurg!</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I apareix un ésser cec</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">al mirall amb el meu urc.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Deixo anar més d'un renec!</span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El límit és un clixé,</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">l'horitzó, un altre horitzó,</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">un koan, dubte sincer</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">que invita a girar el mitjó,</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">el límit és un clixé...</span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ben lluny del camí vorer</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">l'esperit se m'ha perdut,</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">si el veus fes-li bon paper</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">que és tu, sense el meu engrut,</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">ben lluny del camí vorer.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quan marxi no tornaré,</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">som de mena enyoradissa,</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">vaig néixer sota un llorer</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">envoltat d'una bardissa.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quan marxi no tornaré.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ara i sempre, sense amén,</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">us llego absurd, riure i mots,</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">per a aquest viure incoherent,</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">que ens hem de trobar entre els llots,</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">ara i sempre, sense amén.</span>José Luis García Herrerahttp://www.blogger.com/profile/14262007805145999816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1620770419763042981.post-71353245657698434492013-01-15T11:32:00.001-08:002013-01-15T11:32:44.048-08:00POEMA L'ESTACIÓ DE LES OMBRES, de JOSEP LLUÍS AGUILÓ<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Divendres passat, a Palma, vaig tenir la sort, i l'honor, de conèixer el poeta manacorí <strong>Josep Lluís Aguiló</strong>. Un gran poeta i una bellíssima persona, molt afable i un -com vaig poder comprovar- bon lector de poesia. Vam parlar de moltes coses però, principalment, de poesia i del llibre/antologia titulat <strong>Grans Éxits</strong> que va publicar l'editorial Moll i en la que també hi participaven <strong>Manel Marí</strong>, <strong>Sebastià Alzamora</strong> i <strong>Pere Joan Martorell</strong>. D'aquest llibre m'agrada molt el poema<strong> L'Estació de les ombres</strong> que, una nit, a Gandia, fa uns anys, em va inspirar el poema que vaig titular <strong>"Estació de les ombres"</strong> que pertany al meu llibre <strong>La solitud</strong> i que el vaig titular així en homenatge a aquest poema.</span></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.escriptors.cat/autors/aguilojll/inici.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" jea="true" src="http://www.escriptors.cat/autors/aguilojll/inici.jpg" width="253" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>L'estació de les ombres</strong></span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No viuré a l'estiu cremat</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">ni a la tardor marró ni a l'hivern gris</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">ni a una primavera tenyida de porpra imperial.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La meva estació és l'estació de les ombres,</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">temps de magranes i de raïm</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">de pluges desfetes i d'adéus i fins-a-un-altres.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquesta estació té la música impossible</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">d'Edith Piaf cantant Jacques Brel</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">i les llums només il·luminen mitja cara</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">a la gent que hi habita per un temps breu.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Les barques tornen carregades de peix</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">servioles i llampuga i alguna tonyina perduda</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">i la sang dibuixa vermells a la coberta dels llaüts.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A les biblioteques només hi ha atles</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">i gruixuts tractats de botànica.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A les parets emblanquinades</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">no hi ha quadres ni fotos, sols mapes.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No es parla gaire a l'estació de les ombres,</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">les veus es difuminen fins que arribi el silenci</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">i no hi ha tinta per embalsamar les paraules.</span><br />
José Luis García Herrerahttp://www.blogger.com/profile/14262007805145999816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1620770419763042981.post-6483220354087159102013-01-02T15:41:00.001-08:002013-01-02T15:41:43.686-08:00ANY ESPRIU - 2013<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Amb el 2013 encetem un any clau per homenatjar un dels poetes cabdals a la poesia catalana: <strong>Salvador Espriu</strong>. Molt, i bo, es parlarà durant tot aquest any. No vull, en aquest bloc, descubrir la figura d'Espriu, sinó, més que res, començar una sèrie d'entrades per valorar i conèixer la poesia d'aquest gran escriptor català.</span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEg_p9j3zeRjPqlj-NXFGCpV4Svf3rFGGVO2wQPqF0hx1s0SrOlxx4Jo4GzsSzHZbeOxOgyT1vHqz22PDp44Sm1cTYmblriZEa0jY1xRV2eGB6PisUdDuzjlAWDlAb-w67vCREAztHhxvI/s1600/100222SalvadorEspriu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" eea="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEg_p9j3zeRjPqlj-NXFGCpV4Svf3rFGGVO2wQPqF0hx1s0SrOlxx4Jo4GzsSzHZbeOxOgyT1vHqz22PDp44Sm1cTYmblriZEa0jY1xRV2eGB6PisUdDuzjlAWDlAb-w67vCREAztHhxvI/s1600/100222SalvadorEspriu.jpg" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El primer poema que hi deixo al bloc és un poema que pertany al llibre <strong>El caminant i el mur</strong>. És un llibre que em va encantar quan el vaig estudiar a l'institut i està lligat a una anècdota personal. Com que m'havia gastat el calers per comprar el llibre en una cassette de <strong>AC/DC</strong> ("Powerage") vaig haver de robar el llibre per no demanar-li més diners a ma mare. Malaudarament no recordo el nom del company que em va cobrir però, des d'aquí, gràcies. Ho vaig passar tan malament que, després de la mala experiència, sobretot per a la meva conciència, no ho vaig repetir.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El poema es titula <strong>"Llibre dels morts".</strong></span></div>
<br />
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>LLIBRE DELS MORTS</strong></span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Mira que passes sense saviesa</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">pel vell camí fressat, tan sols un cop,</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">i que la veu de sobte cridarà</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">el secret nom que porta en tu la mort.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No tornaràs. Recorda, no t'apartis,</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">mentre fas via, del que tan senzill</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">és d'estimar: aquest blat i la casa,</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">el blanc senyal de barca dins el mar,</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">el lent or de l'hivern ajaçat a les vinyes,</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">l'ombra d'un arbre damunt l'ample camp.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Oh, sobretot estima la sagrada</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">vida de l'arbre i la remor del vent</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">a les branques que s'alcen vers la llum!</span><br />
José Luis García Herrerahttp://www.blogger.com/profile/14262007805145999816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1620770419763042981.post-27635726171516132012012-10-20T10:17:00.000-07:002012-10-20T10:17:15.044-07:00PRESENTACIÓ DE "LA SOLITUD" A SANT ANDREU DE LA BARCA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsH_jquwW_S0wpJjK_HN5hjLTXA35OIU4cpPQTGJtRfcXepRLQO3Wh-wg3I2tSL8rjaOv0MYyjLXHG08PBzAeAJDbqEnvPapvEvcw6I_-_EDZFOgeTq6alLnE0FhBQJRUZC6c_4SFDZyGj/s1600/Copia+de+Imagen+010.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="298" nea="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsH_jquwW_S0wpJjK_HN5hjLTXA35OIU4cpPQTGJtRfcXepRLQO3Wh-wg3I2tSL8rjaOv0MYyjLXHG08PBzAeAJDbqEnvPapvEvcw6I_-_EDZFOgeTq6alLnE0FhBQJRUZC6c_4SFDZyGj/s400/Copia+de+Imagen+010.jpg" width="400" /></a></div>
(José Luis García Herrera i Rosa de Santiago)<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Aquest passat divendres, 19 d'octubre, es va celebrar la presentació (la primera) del meu llibre "La <strong>Solitud"</strong>, amb el qual vaig obtenir el premi <u>"Festa d'Elx" 2011</u> i que ha estat publicat per <strong>3i4 Edicions</strong>, de València. L'acte es va realitzar a la <u>Biblioteca Aigüestoses de Sant Andreu de la Barca</u> i va estar enquadrat dins del marc dels actes que organitza el Fòrum Cultural Gaspar de Preses i va ser Rosa de Santiago, amb qui comparteixo més de 15 anys d'amistat, de projectes culturals, de vivències compartides, qui va dur a terme la presentació, fent una anàlisi molt acurada del llibre, de les seves claus principals i de les imatges més significatives del llibre. A partir de la lectura d'alguns fragments de poemes del llibre va establir un diàleg amb l'autor (amb mi) per tal d'anar mostrant al públic (a els amics, perquè per a mi tots ells eren amics) les parts primordials del llibre. I, per fer-lo més participau, va implicar el públic en un petit col.loqui on, mitjançant algunes preguntes es van desvetllar altres aspectes de la meva poesia, de l'ofici d'escriptor i del panorama actual del món poètic. L'acte va acabar amb un petit recital d'alguns dels poemes de "La solitud". Voldria reiterar el meu agraïment a la Rosa de Santiago per la brillant presentació, al Fòrum Gaspar de Preses per oferir-me la possibilitat de presentar el llibre i a tots el amics de Sant Andreu i els vinguts des d'Abrera, Sant Vicens dels Horts i Vallirana.</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicXEYm4f4LJWJvDXXjClYJC1awFI-q9ap9FlsRI2YQhPQJlbaW9LVg7r6EFs5fceaqNPRZ7mUeIiOr5YTBpxVtXK_M4tu5BjJawEdsLJT2ffsazraIUahsUMxD2aj8XgkmOCMo_StvCOaD/s1600/Imagen+009.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" nea="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicXEYm4f4LJWJvDXXjClYJC1awFI-q9ap9FlsRI2YQhPQJlbaW9LVg7r6EFs5fceaqNPRZ7mUeIiOr5YTBpxVtXK_M4tu5BjJawEdsLJT2ffsazraIUahsUMxD2aj8XgkmOCMo_StvCOaD/s400/Imagen+009.jpg" width="400" /></a></div>
(Imatge del públic (amics) a la sala)<br />
<br />
Per acabar un deixo un poema, un dels molts que li agraden a la Rosa de Santiago, i que es titula "Certes nits".<br />
<br />
<b><span style="font-family: NewAster-Bold;"><span style="font-family: NewAster-Bold;"><div align="left">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">CERTES NITS</span></div>
<div align="left">
<br /></div>
</span></span></b><div align="left">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">De certes nits recordo la fredor anònima</span></div>
<div align="left">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">de l’absència, els papers mullats</span></div>
<div align="left">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">de versos rescatats per la xarxa de la memòria</span></div>
<div align="left">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">i ancorats molt endins; més enllà</span></div>
<div align="left">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">de la gàbia dèbil de la carn.</span></div>
<div align="left">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Les paraules vetllen records amagats</span></div>
<div align="left">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">dins de l’oceà íntim d’uns ulls</span></div>
<div align="left">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">que em miren amb l’estranyesa</span></div>
<div align="left">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">de qui comprèn l’esperit orfe</span></div>
<div align="left">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">d’una veu perduda entre quatre murs de boira.</span></div>
<div align="left">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La nit, des de la finestra on veig</span></div>
<div align="left">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">la solitud regnant al carrer,</span></div>
<div align="left">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">és un simulacre de la meva ànima,</span></div>
<div align="left">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">un paisatge on em perdo sense remei,</span></div>
<div align="left">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">sense empremtes que em retornin</span></div>
<div align="left">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">al dolor de la pell contra la primera llum,</span></div>
<div align="left">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">contra la silueta tendra de l’albada.</span></div>
<div align="left">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Darrere del mirall del temps</span></div>
<div align="left">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">veig un home que fuig de la pluja</span></div>
<div align="left">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">amb el rostre borrós i la por</span></div>
<div align="left">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">de perdre el sender del seu nom.</span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">De certes nits recordo els dies que ja no hi són.</span>José Luis García Herrerahttp://www.blogger.com/profile/14262007805145999816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1620770419763042981.post-90816540683569619782012-10-17T11:50:00.002-07:002012-10-17T11:50:29.063-07:00EL POETA JOAN MARGARIT A ABRERA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCaxNzG09P2RvHWqAmN0plpXeyUicxeOpljetLpoF851naB8W7q4cZOco9LItlg6-VEpcEHTjhMtsTknDdO9OiIybNaxN9ln5Z6ddfDs1Qw1X-R62asAT1-wZh5y42PK-2smR5c1csZcy6/s1600/Joan+Margarit.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" nea="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCaxNzG09P2RvHWqAmN0plpXeyUicxeOpljetLpoF851naB8W7q4cZOco9LItlg6-VEpcEHTjhMtsTknDdO9OiIybNaxN9ln5Z6ddfDs1Qw1X-R62asAT1-wZh5y42PK-2smR5c1csZcy6/s400/Joan+Margarit.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
(Joan Margarit i José Luis García Herrera)</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Aquesta tarda, a la <u>Biblioteca Josep Roca i Bros</u> d'Abrera, ens ha visitat el poeta (el gran poeta, si m'ho permeteu) <strong>Joan Margarit</strong>. La veritat és que ha estat tot un luxe. Per la seva poesia i per com explica la seva poesia i el fet de ser i sentir-se poeta. Ens ha xerrat sobre la seva trajectòria poètica, sobre les quatre etapes en les que es podria dividir la seva obra, fem una menció especial sobre la seva poesia a partir de 1985, quan troba, definitivament, la seva veu poètica, la manera com vol expressar tot el que porta dins i vol compartir amb els altres. Ens ha llegit poemes d'infantesa, poemes d'amor, poemes d'enyor... En definitiva, de tot allò que conforma la poesia. Ens ha explicat "de manera exagerada, que gairebé sempre funciona" la diferència entre poesia i novel.la. I, sobretot, ens ha meravellat amb la seva franquesa, amb la seva saviesa, amb la paraula exacta que requereix el poema per completar l'engranatge bàsic perquè sigui un bon poema, o un gran poema. Hem gaudit de la paraula d'un gran poeta i d'un gran home o, si més no, d'un home que desprèn amistat per la seva proximitat amb el públic i els lectors.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Us deixo dos dels poemes, dels molts poemes, que m'agraden:</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
<div align="left" class="Estilo2">
<strong>CASA DE MISERICÒRDIA</strong></div>
<div align="left" class="Estilo1">
El pare afusellat. <br />O, com el jutge diu, executat.<br />La mare, la misèria i la fam, <br />la instància que algú li escriu a màquina:<br />Saludo al Vencedor, Segundo Año Triunfal, <br />Solicito a Vuecencia deixar els fills <br />dins de la Casa de Misericòrdia.</div>
<div align="left" class="Estilo1">
El fred del seu demà és en una instància. <br />Els orfenats i hospicis eren durs,<br />però més dura era la intempèrie.<br />La vertadera caritat fa por.<br />És com la poesia: un bon poema,<br />per bell que sigui, ha de ser cruel.<br />No hi ha res més. La poesia és ara<br />l’última casa de misericòrdia.</div>
<div align="left" class="Estilo1">
<br /></div>
<div align="left" class="Estilo2">
<strong>TANCANT L'APARTAMENT DE LA PLATJA </strong></div>
<div align="left" class="Estilo1">
Ja està net i endreçat. <br />Els armaris tancats, com les finestres.<br />No ens hem descuidat res damunt dels mobles. <br />El dormitori amb el llit fet, <br />la tauleta de nit amb el retrat <br />de la noia amb els ulls il·luminats <br />per un somriure. <br />Tot l'hivern sola i escoltant el mar.</div>
<div align="left" class="Estilo1">
<br /></div>
<div align="left" class="Estilo1">
JOAN MARGARIT</div>
José Luis García Herrerahttp://www.blogger.com/profile/14262007805145999816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1620770419763042981.post-50088005967340454492012-10-08T14:25:00.000-07:002012-10-08T14:25:31.119-07:002 POEMES DE MANUEL FORCANO<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://bages.omnium.cat/docroot/omnium/includes/activity/fitxers/1725/manuel-forcano.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" nea="true" src="http://bages.omnium.cat/docroot/omnium/includes/activity/fitxers/1725/manuel-forcano.jpg" width="148" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fa un parell d'anys, a la tardor, vaig estar un parell de dies a Motril (Granada) el poble dels meus pares. Durant aquells dos dies em va sorprendre la pluja. Potser, perquè per aquelles terres no plou gaire o, segurament, perquè no estava preparat per la pluja. De fet, com sempre hi havia anat els estius, la pluja era un fenomen que no tenia associat a aquesta ciutat costanera. La qüestió és que vaig endur-me, per llegir-lo en les estones de tranquil.litat, assegut en un banc del passeig marítim, el llibre de <strong>Manuel Forcano</strong>, <strong>Llei d'estrangeria</strong>. Plovia i jo m'estava al costat de la finestra, llegint i sentint com les gotes de pluja picaven en el vidre. Hi havia, no sé, com certa empatia entre els versos del llibre i el paisatge de platja solitària, de sorra humida, que s'anava formant davant meu. Al final vaig sortir a passejar (portant-me el llibre dins l'abric) sota la pluja i, a la tornada, inspirat en totes les emocions viscudes, vaig escriure un poema que forma part del meu llibre <strong>La solitud</strong>. Hi han dos poemes que em van influir a l'hora de escriure'l: <strong>Platja d'Alexandria</strong> i <strong>De vegades</strong>. Aquí els trobeu:</div>
<br />
<strong>Platja d'Alexandria</strong><br />
<br />
L'estiu finia i el mar<br />
mostrava impúdic les primeres onedes<br />
no banyades.<br />
<br />
Vas dir-me: el desig és canviant<br />
com daus llançats cada cop<br />
amb un nombre diferent.<br />
Vaig dir-te: sóc cada cop més pobre de tu,<br />
i més ric en record.<br />
<br />
El mar també pot naufragar<br />
dins un vaixell.<br />
<br />
<strong>De vegades</strong><br />
<br />
De vegades m'apareixes a la memòria<br />
com una ciutat vista des del mar:<br />
amb l'ànsia d'arribar-hi,<br />
o com el mar vist entre els carrers d'una ciutat:<br />
amb l'ànsia de banyar-m'hi.<br />
<br />
De vegades el teu record creix en mi<br />
com una ciutat que enderroca les muralles<br />
i els nous carrers que es creuen<br />
duen el teu nom<br />
i el meu.<br />
<br />
De vegades sóc conscient<br />
que l'únic lloc on vaig poder viure sense el mar<br />
va ser el teu cos.<br />
<br />
De vegades t'oblido<br />
com una ciutat que de nit<br />
no veu el seu mar negre.<br />
<br />
I tu també em vas oblidant<br />
com un port cada dia amb menys vaixells,<br />
amb menys mar cada dia.<br />
<br />
Manuel Forcano<br />
<br />
<br />
José Luis García Herrerahttp://www.blogger.com/profile/14262007805145999816noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1620770419763042981.post-55352042925426217722012-09-16T11:18:00.002-07:002012-09-16T11:18:53.901-07:00RECITAL DE POESIA A SABADELL<div style="text-align: justify;">
<br /><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span class="TITULOS-Actualitat-CAT">GRAN RECITAL DE FESTA MAJOR</span></span><span class="Text_BASIC-CAT"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El passar diumenge 9 de setembre de 2012, a les 20 hores, va tenir lloc al pati de la Casa Turull, seu del Museu d'art de Sabadell (carrer del Doctor Puig, 16), una <strong>lectura pública de poemes a l'entorn del viatge</strong>, organitzada per <strong>Papers de Versàlia</strong> en el marc de la Festa Major de la ciutat. <br />Hi van participar els següents autors:<br />Ferran Anell, Marcel Ayats, Anton Carrera, <u>José Luis García Herrera</u>, David Madueño, Víctor Mañosa, Maite Mòdol, Francesc Reina, Josep Maria Ripoll i Maite Soler.<br />L'acte va comptar amb les col·laboracions musicals de Montse Munill, flauta travessera i Rosa Navarro, violoncel.</span></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span class="Text_BASIC-CAT"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Va ser un recital ple d'evocacions al viatge, tant al viatge interior, el viatge vital, com el viatge a llocs llunyans (o pròxims) que deixaren en el poeta una empremta profunda. Un recital amb veus diferents, amb diferents maneres d'apropar-se al poema però amb una intensitat que -crec molt sincerament- va agradar molt al públic assistent.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Text_BASIC-CAT"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquí us deixo una fotografia amb la meva intervenció:</span></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd_S-Gr5JG1L3RmN9jLLGwEM3GIuac68XWRxrrIjLAzrIDKLUJuhuJUq4DyleNUXsEq4jSTTJyDsibFBSAr-Qkrr_wbfPxjBQWoMSt4dfH1h01xAAf1kZV8i9WdCoL9nRWRres___pFudR/s1600/festa-major-2012-sabadell_06b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" hea="true" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd_S-Gr5JG1L3RmN9jLLGwEM3GIuac68XWRxrrIjLAzrIDKLUJuhuJUq4DyleNUXsEq4jSTTJyDsibFBSAr-Qkrr_wbfPxjBQWoMSt4dfH1h01xAAf1kZV8i9WdCoL9nRWRres___pFudR/s320/festa-major-2012-sabadell_06b.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I també un poema del poeta David Madueño. No recordo ben bé si el va recitar. Si no va ser així, és un gran poema que mereix estar en aquest blog:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>Escaladors<i></i><br /></strong>Amunt, sempre amunt,<br />trescant com els isards<br />que senten l’ombra blava<br />dels caçadors que els petgen.<br />Amunt, ja que el terreny<br />no sap de desnivells. <br />Del naixement sortim<br />sense grampons ni xerpa,<br />a peu descalç i nus.<br />Sempre caient amunt,<br />que el món viu trastocat<br />amb l’engany de l’ascens:<br />l’esforç que fem ens mena<br />cap al pic de l’infern. </span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">David Madueño Sentís</span><br />
José Luis García Herrerahttp://www.blogger.com/profile/14262007805145999816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1620770419763042981.post-17371547533508002762012-09-04T09:55:00.000-07:002012-09-04T09:55:42.081-07:00PROPIETATS DE LA PENA, Poema de VICENT ANDRÉS ESTELLÉS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://fotos02.levante-emv.com/fotos/noticias/318x200/2009-07-01_IMG_2009-06-24_00.20.55__XV043CU001.jpg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" hea="true" src="http://fotos02.levante-emv.com/fotos/noticias/318x200/2009-07-01_IMG_2009-06-24_00.20.55__XV043CU001.jpg.jpg" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Avui, 4 de setembre, és l'aniversari (tindría 88) de l'estimat, i magnífic poeta, <strong>Vicent Andrés Estellés</strong>. M'afegeixo a tots els homenatges que se li estàn fent en el dia d'avui. En dies, aquestos, on poetes de la fortalesa, la valentia i la rotunditat d'Estellés són tan necessaris. La poesia, com deia Celaya, és un arma carregada de futur, i d'esperança contra la desigualtat i la injusticía. Recuperem, doncs, la paraula del poeta i fem realitat la pàtria dels somnis.</div>
<br />
<dd><strong>PROPIETATS DE LA PENA</strong>
<br />
<dd>Assumiràs la veu d'un poble,
<dd>i serà la veu del teu poble,
<dd>i seràs, per a sempre, poble,
<dd>i patiràs, i esperaràs,
<dd>i aniràs sempre entre la pols,
<dd>et seguirà una polseguera.
<dd>I tindràs fam i tindràs set,
<dd>no podràs escriure els poemes
<dd>i callaràs tota la nit
<dd>mentre dormen les teues gents,
<dd>i tu sols estaràs despert,
<dd>i tu estaràs despert per tots.
<dd>No t'han parit per a dormir:
<dd>et pariren per a vetllar
<dd>en la llarga nit del teu poble.
<dd>Tu seràs la paraula viva,
<dd>la paraula viva i amarga.
<dd>Ja no existiran les paraules,
<dd>sinó l'home assumint la pena
<dd>del seu poble, i és un silenci.
<dd>Deixaràs de comptar les síl.labes,
<dd>de fer-te el nus de la corbata:
<dd>seràs un poble, caminant
<dd>entre una amarga polseguera,
<dd>vida amunt i nacions amunt,
<dd>una enaltida condició.
<dd>No tot serà, però, silenci.
<dd>Car diràs la paraula justa,
<dd>la diràs en el moment just.
<dd>No diràs la teua paraula
<dd>amb voluntat d'antologia,
<dd>car la diràs honestament,
<dd>iradament, sense pensar
<dd>en ninguna posteritat,
<dd>com no siga la del teu poble.
<dd>Potser et maten o potser
<dd>se'n riguen, potser et delaten;
<dd>tot això son banalitats.
<dd>Allò que val és la consciència
<dd>de no ser res sino s'és poble.
<dd>I tu, greument, has escollit.
<dd>Després del teu silenci estricte,
<dd>camines decididament. </dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd></dd>José Luis García Herrerahttp://www.blogger.com/profile/14262007805145999816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1620770419763042981.post-10764122589957771582012-07-19T14:54:00.002-07:002012-07-19T14:54:19.608-07:00EL MEU LLIBRE LA SOLITUD, JA ÉS AQUÍ<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgv4qZTsvJUC-Kc7T88PS6y7yDzUessirHwufHGuw306Z_2dOWYrEhw8UiPcJLidCpz4wgNnhH5_K4lIOKudUP3LNqvBItjRFcZhq6qSxkSqbPPx020mArgcqPhC_c52Yip76k3t9DSHFb/s1600/La+Solitud.Jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" hda="true" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgv4qZTsvJUC-Kc7T88PS6y7yDzUessirHwufHGuw306Z_2dOWYrEhw8UiPcJLidCpz4wgNnhH5_K4lIOKudUP3LNqvBItjRFcZhq6qSxkSqbPPx020mArgcqPhC_c52Yip76k3t9DSHFb/s400/La+Solitud.Jpg" width="282" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
El meu llibre, <strong>La Solitud</strong>, amb el qual vaig obtenir el premi <u>Festa d'Elx 2011</u>, editat per la <strong>editorial 3i4</strong> de València, ja és aquí. Ja és una realitat. Ja l'he tocat, l'he sentit, l'he mimat, l'he petonejat, l'he acariciat. Estic molt, molt content. És un somni fet realitat. És el meu primer llibre en català, és una fita molt important per a mí. És la culminació d'un senyal d'identitat i d'un procés normal cap a aquest bilingüisme que visc amb tota naturalitat. Li desitjo molta sort i confio que li agradi a molta gent, que tingui molts lectors i que, des d'ara, camini sol pel món, lliure com l'ocell que viu dins nostre. Us deixo aquest poema com a petita mostra:</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<strong>RIU TER</strong></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Te'n vas camí avall, cap al riu.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
El matí és fred i l'aigua transparent</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
salta entre les pedres. Semblen</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
peixos d'argent les teves mans,</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
quan agafen un tros de cel gris</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
reflectit sobre la remor de l'aigua.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
El vent mou les fulles d'una tardor</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
que s'arrapa a la pell com si fos</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
l'inici d'un temps vulnerable. Plou</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
i t'amagues, mentre resisteixin,</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
sota els pins que et resguarden</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
d'un aigua calmosa, sense recança.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Uns ocells aixequen el vol</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
així que la pluja escampa.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
No és l'alçada del vol, penses,</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
el que enveges. És la pau, la serenor,</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
de tot el que t'envolta.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Camí amunt, tornes a casa.</div>José Luis García Herrerahttp://www.blogger.com/profile/14262007805145999816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1620770419763042981.post-56546933347084810412012-07-15T09:57:00.001-07:002012-07-15T09:57:47.916-07:00GOS, Poema de Estel Solé i Casadellà<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.viumolinsderei.com/wp-content/uploads/2011/06/Fotografia-Estel-Sol%C3%A9-ok.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img $ca="true" border="0" height="287" src="http://www.viumolinsderei.com/wp-content/uploads/2011/06/Fotografia-Estel-Sol%C3%A9-ok.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div aria-disabled="true" aria-label="Mostrar ejemplo de uso de palabras" aria-pressed="false" class="trans-example-button goog-toolbar-button goog-toolbar-button-disabled" closure_uid_i3eg68="4" data-tooltip-align="t,c" data-tooltip="Mostrar ejemplo de uso de palabras" id="gt-res-ex-bt" role="button" style="display: none;" unselectable="on">
<span class="jfk-button-img" unselectable="on"></span></div>
<div aria-label="Escuchar" aria-pressed="false" class="trans-listen-button goog-toolbar-button" closure_uid_i3eg68="8" data-tooltip-align="t,c" data-tooltip="Escuchar" id="gt-res-listen" role="button" tabindex="0" unselectable="on">
<span class="jfk-button-img" unselectable="on"></span></div>
<div aria-label="Leer fonéticamente" aria-pressed="false" class="trans-roman-button goog-toolbar-button" closure_uid_i3eg68="10" data-tooltip-align="t,c" data-tooltip="Leer fonéticamente" id="gt-res-roman" role="button" style="display: none;" unselectable="on">
<span class="jfk-button-img" unselectable="on"></span></div>
<span class="goog-flat-menu-button-img gt-rate-icon jfk-button-img" unselectable="on"></span><br />
<br />
L'altre dia, dins del marc del <u>1er. Festival Internacional de Poesia de Sant Vicenç dels Horts</u>, vaig tenir l'oportunitat de conèixer una jove veu poètica que no coneixia. És tracta de la molinenca <strong>Estel Solé i Casadellà</strong>, que va recitar poemes del seu llibre <strong>Dones que somiaven ser altres dones</strong>, dins del qual s'inclou el poema que porto avui a aquest bloc. La seva poesía -la de la Estel- cerca aquesta part animal, primària, que hi ha a cada un, explora els racons que dominen les arts de les passions i no pas la raó, amb una gran carrèga física, de contacte i proximitat, de sensualitat i erotisme. Tot això expressat amb un llenguatge modern, actual, però sense deixar d'incorporar moments de gran lirisme i de belles reflexions poètiques. Us deixo aquest poema de l'Estel:<br />
<br />
<strong>GOS</strong><br />
<br />
Al parc hi ha un gos que se t'assembla.<br />
Camina capcot, es pixa al peu dels fanals,<br />
i s'amorra al cul de femelles en zel<br />
que l'aparten amb la cua<br />
per pollós i desgraciat.<br />
<br />
Un tros de merda li sembla un gran festí<br />
-a ell, que tenia el morro fi-<br />
i el devora amb ànsia com si fes mesos<br />
que passa gana, fred i son.<br />
<br />
Quan he marxat m'ha seguit fins al portal de casa<br />
i m'ha mirat amb ulls d'haver perdut una batalla.<br />
He tancat la porta i he pensat:<br />
conec un home que se t'assembla.<br />
<br />
Estel Solé i CasadellàJosé Luis García Herrerahttp://www.blogger.com/profile/14262007805145999816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1620770419763042981.post-70609343586524416222012-07-08T11:33:00.000-07:002012-07-08T11:33:15.271-07:00LA SOLITUD, A IMPREMTA<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Amics i amigues que, per una raó o un altra, heu passejat per aquest racó, dir-vos -o més bé expresar-vos- la meva satisfació perquè el meu llibre <strong>LA SOLITUD</strong>, amb el qual vaig obtenir el premi <u>Festa d'Elx 2011</u>, ja ha entrat en impremta. L'edita <strong>l'editorial 3i4</strong> de València. Aixó vol dir que, passat l'estiu, immersos en la tardor, començaré una petita ronda de lectures i de presentacions. Ja us hi aniré avançant. Mestrestant, ací us deixo un dels poemes que pertany al llibre.</span></div>
<br />
<h2 style="margin: 12pt 0cm 3pt 71.25pt;">
<a href="" name="_Toc280796224"></a><a href="" name="_Toc295733640"><span style="mso-bookmark: _Toc280796224;"><em><span style="font-family: Arial;">Hotel Nebraska</span></em></span></a></h2>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt 71.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt 71.15pt;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><i><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Para Anne Sexton, in memoriam</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 71.15pt;">
<span style="font-family: Arial;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 71.15pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 71.15pt;">
<span style="font-family: Arial;">Un llit desfet i una tauleta de nit</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 71.15pt;">
<span style="font-family: Arial;">amb un llibre de poemes de Sylvia Plath.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 71.15pt;">
<span style="font-family: Arial;">Un flascó obert i un grapat de píndoles</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 71.15pt;">
<span style="font-family: Arial;">pel terra. Roba bruta i una maleta</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 71.15pt;">
<span style="font-family: Arial;">buida de records i de dreceres.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 71.15pt;">
<span style="font-family: Arial;">Una dona nua entre els llençols.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 71.15pt;">
<span style="font-family: Arial;">Natura morta. Una dona que dorm</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 71.15pt;">
<span style="font-family: Arial;">navegant solitària pel mar dels insomnis.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 71.15pt;">
<span style="font-family: Arial;">Un raig de llum travessant les persianes</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 71.15pt;">
<span style="font-family: Arial;">que defensen la foscor gélida de la tristesa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 71.15pt;">
<span style="font-family: Arial;">Un raig de llum que encén </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 71.15pt;">
<span style="font-family: Arial;">el dia que comença on acaba la nit,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 71.15pt;">
<span style="font-family: Arial;">i la malenconia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 71.15pt;">
<span style="font-family: Arial;">Una cambra tancada. L’últim refugi</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 71.15pt;">
<span style="font-family: Arial;">on el silenci escriu </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 71.15pt;">
<span style="font-family: Arial;">el nom d’una dona que dorm </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 71.15pt;">
<span style="font-family: Arial;">–dins d’un pou negre- </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 71.15pt;">
<span style="font-family: Arial;">sota la cançó de l’oblit.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 71.15pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 71.15pt;">
<span style="font-family: Arial;">José Luis García Herrera</span></div>
<br />
<br />
<br />José Luis García Herrerahttp://www.blogger.com/profile/14262007805145999816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1620770419763042981.post-28868558995336315072012-03-29T13:28:00.005-07:002012-03-29T13:30:11.197-07:00Poema CIUTAT, de Dolors Miquel<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.bromera.com/tl_files/autors/Dolors%20Miquel.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" dea="true" height="320" src="http://www.bromera.com/tl_files/autors/Dolors%20Miquel.jpg" width="273" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Avui, dia de vaga, de embussos, d'estar-me molta estona al cotxe mirant els carrers, les cases, la gent... he tingut l'oportunitat (per tal de superar el temps d'espera i no cremar la paciència) de contemplar la bellesa d'aquesta ciutat que m'estimo com cap altra, d'aquesta ciutat que em té robat el cor i es diu Barcelona. Aquí us deixo un poema de <strong>Dolors Miquel</strong>, del seu llibre <strong>El vent i la casa tancada</strong>, publicat l'any 1990. La ciutat del poema no és Barcelona, però el sentiment que desti.la és aplicable a totes les ciutats.</div>
<br />
<strong>CIUTAT </strong><br />
<br />
Te n'he parlat tantes vegades, de la meva ciutat, <br />
la ciutat dels meus divuit anys, els carrers, les cases, <br />
el castell al cim, el riu, les sèquies, <br />
l'alegria dels bars, l'alegria del vi, <br />
els besos ebris, fugissers, com l'escuma, <br />
l'atzur del cel sota els àlbers del riu... <br />
Te n'he parlat tantes vegades, però alguna cosa <br />
més enllà de persones i objectes em fuig, <br />
alguna cosa molt meva, un vent íntim <br />
que hi és cobrint-ho tot com aleshores la boira. <br />
<br />
Dolors MiquelJosé Luis García Herrerahttp://www.blogger.com/profile/14262007805145999816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1620770419763042981.post-12092597771191216842012-03-21T11:31:00.001-07:002012-03-21T14:56:23.185-07:00QUATRE PARAULES, de Narcís Comadira<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.escriptors.cat/autors/comadiran/narcis_comadira_inici.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="299" src="http://www.escriptors.cat/autors/comadiran/narcis_comadira_inici.jpg" width="274" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Avui, 21 de març, és el dia mondial de la poesia. A casa m'ha arribat un fullet editat per la Institució de les Lletres Catalanes i l'Unescocat amb un poema de <strong>Narcís Comadira</strong> per celebrar-ho. El poema es titula <strong>"Quatre paraules"</strong> i l'ha escrit expressament per aquesta conmemoració. A més, del català l'han traduït a una vintena de llengües. Per a tots/es que no us hagi arribat el fullet us el deixo penjat en el meu bloc: </div>
<br />
<strong>QUATRE PARAULES </strong><br />
<br />
Mig en somnis, un àngel<br />
se m'apareix i em tempta:<br />
escriu, fes un poema.<br />
Vull treure-me'l de sobre,<br />
vull dormir el son dels justos,<br />
o el son dels pecadors,<br />
m'és igual. Vull dormir.<br />
Però ell insisteix.<br />
Té, diu: quatre paraules:<br />
món, país, llengua, amor.<br />
I afegeix: gairebé<br />
ja t'he fet el poema.<br />
Jo li dic: si escric món,<br />
bé hi hauré d'afegir<br />
desastres, fam i guerres.<br />
Si escric país, ja entro<br />
al territori foll<br />
de l'ésser i dels fantasmes.<br />
I si escric llengua, veus?<br />
el dolor em trenca l'ànima.<br />
No puc escriure més.<br />
I em diu: tu escriu amor<br />
pel món i pel país<br />
i per aquesta llengua<br />
que es mor i et trenca l'ànima:<br />
veuràs que encara pots<br />
fer aquest i mil poemes.<br />
<br />
Narcís Comadira<br />
<br />José Luis García Herrerahttp://www.blogger.com/profile/14262007805145999816noreply@blogger.com0