XV Premis literaris Ramon Ferrando Adell 2013

«XV Premis literaris Ramon Ferrando Adell»

Societat Cultural i Ecologista Sant Josep
Jesús - 2013

 

 

XV Premis literaris Ramon Ferrando Adell

Societat Cultural i Ecologista Sant Josep Jesús - 2013

El passat dissabte, 12 de gener del 2013, a les set de la tarda, es va celebrar a la sala Jordi Brull de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Jesús, l'acte de lliurament dels premis literaris Ramon Ferrando Adell de poesia i contes curts, organitzat per la Societat Cultural i Ecologista Sant Josep, que enguany arriben a la seva 15a edició.

     L'acte va ser presidit per la presidenta de la Societat, senyora Cinta Llasat, acompanyada pel director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l'Ebre, senyor Francesc Ferrer i Celma, el conseller de Cultura del Consell Comarcal del Baix Ebre, senyor Joan Font, el regidor de Cultura de l'ajuntament de Tortosa, senyor Joaquim del Pino, i el president de l'EMD de Jesús, senyor Pere Panisello. Va comptar amb la presència de la regidora de cultura de l'EMD de Jesús, senyora Dolors Queralt, i la directora de l'Institut-Escola Daniel Mangrané, senyora Cinta Llatge. La presentació de l'acte va córrer com en anys anteriors a càrrec d'en Jaume Borja.

          Poesia
          Categoria A
          (Nascuts o residents a Jesús, fins als 14 anys)
          Nerea Fimia, amb l'obra "El meu gatet".

          Categoria B  
          (Fins als 18 anys)

          Aida Chavarria, amb l'obra "Jo tal".

          Categoria C
          (A partir dels 18 anys)

           José Luis García Herrera, amb l'obra "Les ulleres".

          Jurat:
          Emili Bonet, Bendi Suárez i Joan Josep Chavarria.

                    Contes curts
      
                    Categoria A
(                   Nascuts o residents a Jesús de 3r o 4r de Primària)

          Pedro Sabaté, amb l'obra "El gos salvador".

          Categoria B
          (Nascuts o residents a Jesús de 5è de Primària)
          Judit Ferrer, amb l'obra "La Bruixa Joana".

         Categoria C
         (Nascuts o residents a Jesús de 6è de Primària)
         Carme Franch, amb l'obra "Bufi, el gat que sabia cantar".

         Categoria D
         (Fins als 18 anys)
         Martí Casal, amb l'obra "Si jo fos gos".

         Jurat:

         Artur Bel, Cinta Llasat i Pacual Pérez

POEMA CERTITUDS, de JORDI JULIÀ

Com ja he dit, dissabte passat em trobava a Palma, i allà vaig tenir l'oportunitat de viure moments esplèndids i troballes inoblidables. D'entre elles, el llibre Gent Forastera, del poeta de Sant Celoni Jordi Julià. Aquest llibre, que va ser guanyador del premi de poesia "Joan Alcover" l'any 2011, ret un homenatge a tots el poetes (a tots els poetes que apareixen en el llibre, segurament n'hi han més) que han deixat, en la memòria i el tarannà poètic de Jordi Julià, un record i un mestratge inesborrable. La nòmina dels poetes homenatjats a partir de refer un poema conegut i donar-li el seu propi alè i esperit, és bastant llarga (com també és lògic i normal) i, d'aquests poemes, jo us proposaria la lectura del poema "en contra" (entenent com contra la rèplica poètica per part de Jordi Julià) Màrius Sampere. El poema se'n diu Certituds.

CERTITUDS
Contra Màrius Sampere

Em dic Màrius, i he vist Déu
pel riu Besòs baixar a mar
sota dos cels, l'altre Déu
ven destins a preu molt car.
Em dic Màrius, i he vist Déu.

Només dic el que no sé.
només cato el que no sento,
he fet ballar l'adroguer,
somriure a la foto..., ho sento!
Només dic el que no sé.

Després em revelaré,
fer poesia és aixó:
parlar com un mentider
del cert que intueix el jo.
Després em revelaré.

Jo no vull dir-me mai més.
Dir-se i fer-se dir fatiga:
si em llegeixo a l'inrevés
surt un altre que m'intriga.
Jo no vull dir-me mai més.

Si penso podria ser
no existir. Pensar! Fer via...,
tot és tràfec cridaner
que vibra, tremola i fia.
Si penso podria ser...

Em trobo sota la pell,
m'engavanya la careta,
si em destapes el cervell
hi ha una lògica foteta.
Em trobo sota la pell.

Sóc un home dret i fet,
i quan dormo em contradic
(m'odio i m'engego un tret),
despert envejo ser ric...
Sóc un home dret i fet.

Deixo anar més d'un renec:
Déu!, Dimoni!, Demiurg!
I apareix un ésser cec
al mirall amb el meu urc.
Deixo anar més d'un renec!

El límit és un clixé,
l'horitzó, un altre horitzó,
un koan, dubte sincer
que invita a girar el mitjó,
el límit és un clixé...

Ben lluny del camí vorer
l'esperit se m'ha perdut,
si el veus fes-li bon paper
que és tu, sense el meu engrut,
ben lluny del camí vorer.

Quan marxi no tornaré,
som de mena enyoradissa,
vaig néixer sota un llorer
envoltat d'una bardissa.
Quan marxi no tornaré.

Ara i sempre, sense amén,
us llego absurd, riure i mots,
per a aquest viure incoherent,
que ens hem de trobar entre els llots,
ara i sempre, sense amén.

POEMA L'ESTACIÓ DE LES OMBRES, de JOSEP LLUÍS AGUILÓ

Divendres passat, a Palma, vaig tenir la sort, i l'honor, de conèixer el poeta manacorí Josep Lluís Aguiló. Un gran poeta i una bellíssima persona, molt afable i un -com vaig poder comprovar- bon lector de poesia. Vam parlar de moltes coses però, principalment, de poesia i del llibre/antologia titulat Grans Éxits que va publicar l'editorial Moll i en la que també hi participaven Manel Marí, Sebastià Alzamora i Pere Joan Martorell. D'aquest llibre m'agrada molt el poema L'Estació de les ombres que, una nit, a Gandia, fa uns anys, em va inspirar el poema que vaig titular "Estació de les ombres" que pertany al meu llibre La solitud i que el vaig titular així en homenatge a aquest poema.

L'estació de les ombres

No viuré a l'estiu cremat
ni a la tardor marró ni a l'hivern gris
ni a una primavera tenyida de porpra imperial.
La meva estació és l'estació de les ombres,
temps de magranes i de raïm
de pluges desfetes i d'adéus i fins-a-un-altres.

Aquesta estació té la música impossible
d'Edith Piaf cantant Jacques Brel
i les llums només il·luminen mitja cara
a la gent que hi habita per un temps breu.

Les barques tornen carregades de peix
servioles i llampuga i alguna tonyina perduda
i la sang dibuixa vermells a la coberta dels llaüts.
A les biblioteques només hi ha atles
i gruixuts tractats de botànica.
A les parets emblanquinades
no hi ha quadres ni fotos, sols mapes.

No es parla gaire a l'estació de les ombres,
les veus es difuminen fins que arribi el silenci
i no hi ha tinta per embalsamar les paraules.

ANY ESPRIU - 2013

Amb el 2013 encetem un any clau per homenatjar un dels poetes cabdals a la poesia catalana: Salvador Espriu. Molt, i bo, es parlarà durant tot aquest any. No vull, en aquest bloc, descubrir la figura d'Espriu, sinó, més que res, començar una sèrie d'entrades per valorar i conèixer la poesia d'aquest gran escriptor català.

El primer poema que hi deixo al bloc és un poema que pertany al llibre El caminant i el mur. És un llibre que em va encantar quan el vaig estudiar a l'institut i està lligat a una anècdota personal. Com que m'havia gastat el calers per comprar el llibre en una cassette de AC/DC ("Powerage") vaig haver de robar el llibre per no demanar-li més diners a ma mare. Malaudarament no recordo el nom del company que em va cobrir però, des d'aquí, gràcies. Ho vaig passar tan malament que, després de la mala experiència, sobretot per a la meva conciència, no ho vaig repetir.

El poema es titula "Llibre dels morts".

LLIBRE DELS MORTS

Mira que passes sense saviesa
pel vell camí fressat, tan sols un cop,
i que la veu de sobte cridarà
el secret nom que porta en tu la mort.
No tornaràs. Recorda, no t'apartis,
mentre fas via, del que tan senzill
és d'estimar: aquest blat i la casa,
el blanc senyal de barca dins el mar,
el lent or de l'hivern ajaçat a les vinyes,
l'ombra d'un arbre damunt l'ample camp.
Oh, sobretot estima la sagrada
vida de l'arbre i la remor del vent
a les branques que s'alcen vers la llum!