Els bons amics de La Comarcal Edicions, d'Argentona, dintre de l'espai Inèdits de la seva web, em van donar, fa uns quants dies, l'oportunitat de publicar aquest poema. Moltíssimes gràcies. Gràcies a tots ells i, especialment, a la Sílvia Tarragó.
‘Manhattan Night Club’
Les portes de la nit mai són tancades,
ni trobes en els penjadors ales d’àngels.
Aquí tot és mentida, o així ho sembla,
però potser la veritat més crua s’hi amaga
entre les voltes de fum i les paraules
que expressen la solitud de qui les calla.
La nit s’empassa a glops d’enyorança
els cops de cor que il·luminen amb llum roja
les cites amb l’amor infidel de la memòria.
Un joc de perdedors sobre la pista
d’un ball breu sense endemà, sense recança
pel cos que damunt la vora del llit
espera el sou més antic de la tristesa.
Aquí tot és mentida i ningú s’estranya
si entren o si surten veus de matinada. Ja ho saps.
Les portes de la nit mai són tancades.
José Luis García Herrera
