(José Luis García Herrera rebent el premi "Miquel Angel Riera")
EL GUST DE LA TERRA
Ja no recordo quin gust té la terra.
Ho vaig saber quan el pare,
ja de bon matí,
sortia al camp amb l’aixada a
l’espatlla.
Moltes vegades l’havia vist
amb un grapat de terra a la mà,
olorant-la,
parlant-li i,
portant-se la mà a l’orella,
escoltant el missatge primitiu de la
terra.
I després,
pessigant-ne un trosset,
es posava un polsim sobre els llavis.
Jo també vaig tastar aquella terra
vermella
que
ens donava els fruits d’un treball callat
ple
d’angoixes i suors, de sacrificis i desitjos.
Però el pare va caure malalt i els
dies
es tornaren
camins de boira. Ja, fins a la mort.
Recordo el pare posant-me la terra als llavis.
Però el gust de la terra és un camí
d’oblit
farcit de silenci.