dijous, 19 de juliol del 2012

EL MEU LLIBRE LA SOLITUD, JA ÉS AQUÍ


El meu llibre, La Solitud, amb el qual vaig obtenir el premi Festa d'Elx 2011, editat per la editorial 3i4 de València, ja és aquí. Ja és una realitat. Ja l'he tocat, l'he sentit, l'he mimat, l'he petonejat, l'he acariciat. Estic molt, molt content. És un somni fet realitat. És el meu primer llibre en català, és una fita molt important per a mí. És la culminació d'un senyal d'identitat i d'un procés normal cap a aquest bilingüisme que visc amb tota naturalitat. Li desitjo molta sort i confio que li agradi a molta gent, que tingui molts lectors i que, des d'ara, camini sol pel món, lliure com l'ocell que viu dins nostre. Us deixo aquest poema com a petita mostra:

RIU TER

Te'n vas camí avall, cap al riu.
El matí és fred i l'aigua transparent
salta entre les pedres. Semblen
peixos d'argent les teves mans,
quan agafen un tros de cel gris
reflectit sobre la remor de l'aigua.
El vent mou les fulles d'una tardor
que s'arrapa a la pell com si fos
l'inici d'un temps vulnerable. Plou
i t'amagues, mentre resisteixin,
sota els pins que et resguarden
d'un aigua calmosa, sense recança.
Uns ocells aixequen el vol
així que la pluja escampa.
No és l'alçada del vol, penses,
el que enveges. És la pau, la serenor,
de tot el que t'envolta.
Camí amunt, tornes a casa.

diumenge, 15 de juliol del 2012

GOS, Poema de Estel Solé i Casadellà




L'altre dia, dins del marc del 1er. Festival Internacional de Poesia de Sant Vicenç dels Horts, vaig tenir l'oportunitat de conèixer una jove veu poètica que no coneixia. És tracta de la molinenca Estel Solé i Casadellà, que va recitar poemes del seu llibre Dones que somiaven ser altres dones, dins del qual s'inclou el poema que porto avui a aquest bloc. La seva poesía -la de la Estel- cerca aquesta part animal, primària, que hi ha a cada un, explora els racons que dominen les arts de les passions i no pas la raó, amb una gran carrèga física, de contacte i proximitat, de sensualitat i erotisme. Tot això expressat amb un llenguatge modern, actual, però sense deixar d'incorporar moments de gran lirisme i de belles reflexions poètiques. Us deixo aquest poema de l'Estel:

GOS

Al parc hi ha un gos que se t'assembla.
Camina capcot, es pixa al peu dels fanals,
i s'amorra al cul de femelles en zel
que l'aparten amb la cua
per pollós i desgraciat.

Un tros de merda li sembla un gran festí
-a ell, que tenia el morro fi-
i el devora amb ànsia com si fes mesos
que passa gana, fred i son.

Quan he marxat m'ha seguit fins al portal de casa
i m'ha mirat amb ulls d'haver perdut una batalla.
He tancat la porta i he pensat:
conec un home que se t'assembla.

Estel Solé i Casadellà

diumenge, 8 de juliol del 2012

LA SOLITUD, A IMPREMTA

Amics i amigues que, per una raó o un altra, heu passejat per aquest racó, dir-vos -o més bé expresar-vos- la meva satisfació perquè el meu llibre LA SOLITUD, amb el qual vaig obtenir el premi Festa d'Elx 2011, ja ha entrat en impremta. L'edita l'editorial 3i4 de València. Aixó vol dir que, passat l'estiu, immersos en la tardor, començaré una petita ronda de lectures i de presentacions. Ja us hi aniré avançant. Mestrestant, ací us deixo un dels poemes que pertany al llibre.

Hotel Nebraska


               Para Anne Sexton, in memoriam

Un llit desfet i una tauleta de nit
amb un llibre de poemes de Sylvia Plath.
Un flascó obert i un grapat de píndoles
pel terra. Roba bruta i una maleta
buida de records i de dreceres.
Una dona nua entre els llençols.
Natura morta. Una dona que dorm
navegant solitària pel mar dels insomnis.
Un raig de llum travessant les persianes
que defensen la foscor gélida de la tristesa.
Un raig de llum que encén
el dia que comença on acaba la nit,
i la malenconia.
Una cambra tancada. L’últim refugi
on el silenci escriu
el nom d’una dona que dorm
–dins d’un pou negre-
sota la cançó de l’oblit.

José Luis García Herrera