 |
| (José Luis García Herrera durant les seve paraules d'agraïment) |
El passat dissabte dia 7 de setembre, dins del marc dels Premis Literaris Homilies d'Organyà i de la Festa i Fira del Llibre Pirinenc vaig rebre el guardó de Finalista del Premi de Poesia Josep Grau i Colell per el meu poema Crònica de la veritat rotunda. Aquesta es la segona vegada que he quedat finalista, doncs l'any 2008 ja vaig rebre el diploma acreditatiu com a finalista del Premi. Com vaig dir durant les paraules d'agraîment després de rebre aquesta distinció, l'any que ve em tornaré a presentar a aquests premis i a gaudir d'aquesta festa de la literatura catalana. És una jornada molt especial, pel paisatge que envolta la vila d'Organyà, pel lloc on es lliuren els premis (la església de Santa Maria d'Organyà) i per les lectures de les homilies (laica i religiosa) que es fan tot just abans del lliurament dels premis.
Aquí us deixo l'últim dels poemes que componen Crònica de la veritat rotunda:
6. Casa tancada
És l’hora esperada del vers negre,
de la soledat dels mots perduts...
Silvestre Vilaplana
És l’hora esperada de qui a ningú espera.
L’hora morta de la soledat contemplant
la finestra tancada, la cadira buida
i un llarg passadís ple d’ombres lentes
que s’escampen com papallones negres
fugint del mapa esquerdat de les parets.
A la boca resta el regust terrós dels adéus
i l’aire dens de les paraules mai dites.
La casa romandrà tancada. Ningú ens espera.
Tot té la seva fi, com el foc d’un poema
i aquest sol d’hivern.
