L'altre dia, dins del marc del 1er. Festival Internacional de Poesia de Sant Vicenç dels Horts, vaig tenir l'oportunitat de conèixer una jove veu poètica que no coneixia. És tracta de la molinenca Estel Solé i Casadellà, que va recitar poemes del seu llibre Dones que somiaven ser altres dones, dins del qual s'inclou el poema que porto avui a aquest bloc. La seva poesía -la de la Estel- cerca aquesta part animal, primària, que hi ha a cada un, explora els racons que dominen les arts de les passions i no pas la raó, amb una gran carrèga física, de contacte i proximitat, de sensualitat i erotisme. Tot això expressat amb un llenguatge modern, actual, però sense deixar d'incorporar moments de gran lirisme i de belles reflexions poètiques. Us deixo aquest poema de l'Estel:
GOS
Al parc hi ha un gos que se t'assembla.
Camina capcot, es pixa al peu dels fanals,
i s'amorra al cul de femelles en zel
que l'aparten amb la cua
per pollós i desgraciat.
Un tros de merda li sembla un gran festí
-a ell, que tenia el morro fi-
i el devora amb ànsia com si fes mesos
que passa gana, fred i son.
Quan he marxat m'ha seguit fins al portal de casa
i m'ha mirat amb ulls d'haver perdut una batalla.
He tancat la porta i he pensat:
conec un home que se t'assembla.
Estel Solé i Casadellà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada