El passat 18 de juny del 2021, el jurat del I Premi "Francisco Brines" de Poesia en valencià, va considerar que el meu llibre "El somriure trist de Sylvia Plath" era mereixedor d'aquest guardó. Em fa molta il·lusió perquè Francisco Brines és uns dels poetes que més estimo i, per a mi, un dels més destacats de la generació del 50. També perquè és la primera edició del premi i sempre és un honor posar el teu nom al començament de la llista dels guardonats que vindran després. I també. perquè el llibre serà editat per Pre-Textos, una editorial de prestigi i edicions molt curoses.
Aquí trobeu l'enllaç a la notícia:
https://www.fundacionfranciscobrines.org/el-i-certamen-internacional-de-poesia-francisco-brines-ya-tiene-ganadores/
No vull anticipar res sobre el llibre i el seu contingut. Tot arribarà al seu temps. El que si desitjo és que sigui una tardor ben "plathiana" i que el meu llibre serveixi per, a través de la meva poesia, arribar als món poètics de la Sylvia, molt enriquidors i sempre actuals.
La poesia de la Sylvia Plath, i les circumstàncies vitals, sempre m'han interessat molt. Ja en el meu llibre "La solitud" (Tres i Quatre, 2012) escrivia un poema dedicat a la Sylvia titulat "La dolçor de les cireres", que aquí us porto:
La dolçor de les cireres
Sylvia Plath
crema en la llengua la fi de l'esperança.
El somni és això: un arbre de tardor
deixant caure les fulles sobre la terra,
desvestint-se de vida, oferint l'espectacle
de la més crua nuesa.
Sylvia crema els papers del silenci.
Tancada a la cuina esborra les empremtes
d'una noia que no somriu
darrere dels finestrals, atrapada
dins d'una gàbia de vidre, d'una campana
d'un cristall més pur que l'aigua de pluja.
La dolçor de les cireres vermelles és morta.
Sola, dins del túnel de la malenconia,
assaboreix la dolça foscor del gas butà
que una aixeta oberta escampa
sobre l'escena callada
d'una mort trista i lenta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada