Aquesta tarda, després d'uns quants mesos, m'he retrobat amb un bon amic. Hem parlat, sobretot, de les retallades en la Sanitat (ell és metge) i de com -la societat del benestar-ja no tornarem a viure amb les mateixes condicions d'abans. Canviant d'un tema a un altre li he preguntat pel estat de salut de la seva filla i, amb llàgrimes als ulls, m'ha dit que la seva filla va morir, finalment, després de molts mesos de malaltia. Al arribar a casa m'he recordat d'un poema de Joan Margarit. Vull dedicar-li aquest poema i fer-li costat en aquests moments tan durs.
TANCANT L'APARTAMENT DE LA PLATJA
Ja està net i endreçat.
Els armaris tancats, com les finestres.
No ens hem descuidat res damunt dels mobles.
El dormitori amb el llit fet,
la tauleta de nit amb el retrat
de la noia amb els ulls il.luminats
per un somriure.
Tot l'hivern sola i escoltant el mar.
Joan Margarit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada