Avui és l'aniversari, encara que no sé ben bé de qué. Recordo, això sí, el vent bufant amb el fred de les muntanyes, amb unes immenses ales de gel i neu. Era a Berga, fent el servei militar, assegut en una cadira, en una sala de espera ben funcional i asèptica. Esperava la arribada dels meus pares que, a més de la seva companyia, em portaven dos llibres de poemes. Un era de Jorge Guillén, una antologia. L'altre era de Vicente Aleixandre, El libro del corazón. Aquella nit, va ser una nit fantàstica, rodejat de bona poesia. Vaig aprofitar que tenia la primera imaginaria per llegir-los amb tranquilitat. Ara fa d'aixó, com qui no vol, 27 anys. I avui, i potser ja hi eren, m'he trobat margarides a la porta de casa.
ANIVERSARI AMB MARGARIDES GROGUES
Fa un any i fa mil anys i fa un dia només,
i ni això. Sento ara aquesta joia forta
que, amb neguit i basarda i amb cor esbojarrat
d'adolescent, pressent per l'endemà trobar-te
nova, absoluta, fèrtil de promeses i afanys,
d'estacions madures, de setembres eterns,
on es confonguin sempre els fruits i les sorpreses,
els records i l'espera.
No fa ni un dia encara,
encara no et conec i et tinc sabuda i vista
i et desitjo de sempre. Cada dia és més clar,
cada dia la sang s'incendia i fulgura,
i la carn és més carn perquè sap que vindràs.
Fa un any, només un any i et conec des de sempre.
De la vida n'has fet un jardí de delícies:
tenim mil anys encara, i aquestes margarides.
Narcís Comadira
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada