Diuen que aquest proper any, el 2012, serà un any dur, difícil i aspre. Ens esperan males époques per a la lírica. En tot cas, és en temps complicats quan els artistes -i tothom en general- extreu el millor de si mateix i fem de les dificultats un motiu de superació. Sens dubte que la situació que vivim no és la que voldriem, però un món millor sempre és posible. I aquest serà, un any més, el repte dels poetes -i de tothom.
Avui he llegit un poema molt en línia a l'época que estem vivim. És un poema del poeta valencià Marc Granell.
RÈQUIEM
Petit, el món, monòton, i a més , per sobrepuig,
dia a dia ens presenta la nostra pròpia imatge:
un oasi d’horror dins un desert d’enuig!
Charles BAUDELAIRE
Que la pau siga amb tots vosaltres,
germans en l’egoisme i l’estultícia.
Que us siga favorable i acollent
el parany que durant segles hem bastit
sota la pell indestructible de cada innocència.
Són durs els temps i fa bo d’amagar-se
les mans en les butxaques del conhort
propici i estudiat ben a propòsit
per ocultar l’olor de la intempèrie,
del buit sense resposta possible
que ens despulla els camins i la mirada.
No hi ha raons que ens facen sospitar
l’existència imprescindible de la culpa
que, com un bosc conegut i confortable,
hem instal·lat al bell mig de les venes.
I, tanmateix, és la casa on habitem
l’angúnia de saber-nos la mort
quan naixem nascuda a les entranyes.
Potser un dia intentaran clarícies
aquells en qui ens volem mentir perpetus.
Trencaran els panys i colgaran una a una
per sempre més les nostres calaveres
sota l’única i blanca, gloriosa rialla.
Marc Granell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada