(Joan Margarit i José Luis García Herrera)
Aquesta tarda, a la Biblioteca Josep Roca i Bros d'Abrera, ens ha visitat el poeta (el gran poeta, si m'ho permeteu) Joan Margarit. La veritat és que ha estat tot un luxe. Per la seva poesia i per com explica la seva poesia i el fet de ser i sentir-se poeta. Ens ha xerrat sobre la seva trajectòria poètica, sobre les quatre etapes en les que es podria dividir la seva obra, fem una menció especial sobre la seva poesia a partir de 1985, quan troba, definitivament, la seva veu poètica, la manera com vol expressar tot el que porta dins i vol compartir amb els altres. Ens ha llegit poemes d'infantesa, poemes d'amor, poemes d'enyor... En definitiva, de tot allò que conforma la poesia. Ens ha explicat "de manera exagerada, que gairebé sempre funciona" la diferència entre poesia i novel.la. I, sobretot, ens ha meravellat amb la seva franquesa, amb la seva saviesa, amb la paraula exacta que requereix el poema per completar l'engranatge bàsic perquè sigui un bon poema, o un gran poema. Hem gaudit de la paraula d'un gran poeta i d'un gran home o, si més no, d'un home que desprèn amistat per la seva proximitat amb el públic i els lectors.
Us deixo dos dels poemes, dels molts poemes, que m'agraden:
CASA DE MISERICÒRDIA
El pare afusellat.
O, com el jutge diu, executat.
La mare, la misèria i la fam,
la instància que algú li escriu a màquina:
Saludo al Vencedor, Segundo Año Triunfal,
Solicito a Vuecencia deixar els fills
dins de la Casa de Misericòrdia.
O, com el jutge diu, executat.
La mare, la misèria i la fam,
la instància que algú li escriu a màquina:
Saludo al Vencedor, Segundo Año Triunfal,
Solicito a Vuecencia deixar els fills
dins de la Casa de Misericòrdia.
El fred del seu demà és en una instància.
Els orfenats i hospicis eren durs,
però més dura era la intempèrie.
La vertadera caritat fa por.
És com la poesia: un bon poema,
per bell que sigui, ha de ser cruel.
No hi ha res més. La poesia és ara
l’última casa de misericòrdia.
Els orfenats i hospicis eren durs,
però més dura era la intempèrie.
La vertadera caritat fa por.
És com la poesia: un bon poema,
per bell que sigui, ha de ser cruel.
No hi ha res més. La poesia és ara
l’última casa de misericòrdia.
TANCANT L'APARTAMENT DE LA PLATJA
Ja està net i endreçat.
Els armaris tancats, com les finestres.
No ens hem descuidat res damunt dels mobles.
El dormitori amb el llit fet,
la tauleta de nit amb el retrat
de la noia amb els ulls il·luminats
per un somriure.
Tot l'hivern sola i escoltant el mar.
Els armaris tancats, com les finestres.
No ens hem descuidat res damunt dels mobles.
El dormitori amb el llit fet,
la tauleta de nit amb el retrat
de la noia amb els ulls il·luminats
per un somriure.
Tot l'hivern sola i escoltant el mar.
JOAN MARGARIT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada