HOMILIES D'ORGANYÀ - PREMI DE POESIA JOSEP GRAU I COLELL



(José Luis García Herrera durant les seve paraules d'agraïment)



El passat dissabte dia 7 de setembre, dins del marc dels Premis Literaris Homilies d'Organyà i de la Festa i Fira del Llibre Pirinenc vaig rebre el guardó de Finalista del Premi de Poesia Josep Grau i Colell per el meu poema Crònica de la veritat rotunda. Aquesta es la segona vegada que he quedat finalista, doncs l'any 2008 ja vaig rebre el diploma acreditatiu com a finalista del Premi. Com vaig dir durant les paraules d'agraîment després de rebre aquesta distinció, l'any que ve em tornaré a presentar a aquests premis i a gaudir d'aquesta festa de la literatura catalana. És una jornada molt especial, pel paisatge que envolta la vila d'Organyà, pel lloc on es lliuren els premis (la església de Santa Maria d'Organyà) i per les lectures de les homilies (laica i religiosa) que es fan tot just abans del lliurament dels premis.

Aquí us deixo l'últim dels poemes que componen Crònica de la veritat rotunda:

6. Casa tancada

                         És l’hora esperada del vers negre,

                        de la soledat dels mots perduts...

                                    Silvestre Vilaplana

És l’hora esperada de qui a ningú espera.

L’hora morta de la soledat contemplant

la finestra tancada, la cadira buida

i un llarg passadís ple d’ombres lentes

que s’escampen com papallones negres

fugint del mapa esquerdat de les parets.

A la boca resta el regust terrós dels adéus

i l’aire dens de les paraules mai dites.

La casa romandrà tancada. Ningú ens espera.

Tot té la seva fi, com el foc d’un poema

i aquest sol d’hivern.

SALVADOR ESPRIU, 100 ANYS DE LA SEVA NAIXENÇA

Just el dia que acabo la lectura de la magnifica biografía sobre Espriu, titulada Espriu, transparent i escrita per Agustí Pons, es compleix el centenari de la naixença del poeta de Sinera a Arenys de Mar. És una biografia molt ben escrita i estructurada. I no només ens parla dels trets vitals del poeta, del seu temps, de les seve influences literaries, si no que també enmarca la biografia dins del pensament i manera de pensar i de viure de Salvador Espriu. Són molts els noms d'escriptors i intelectuals que hi apareixen en aquest llibre. No podia ser d'una altra manera, doncs Espriu va ser una figura cabdal de la literatura catalana des de la aparíció del seu primer llibre, molt abans de que comencés la guerra civil espanyola. M'ha sobtat, no obstant, que en glosari de persones que hi apareixen al llibre, com co-protagonistes de la vida de Salvador Espriu, no aparegui la figura del poeta i crític José Corredor-Matheos, doncs em consta que varen tenir molt bona relació personal i epistolar. Però, suposo, que Agustí Pons, s'ha cenyit, o ha consultat, les fonts més properes o significatives durant la vida i la obra del mestre Espriu. Us convido, us recomano, llegir aquesta biografia per comprendre a l'home, al pensador, al poeta, al gran escriptor que va ser, i serà, Salvador Espriu. Us deixo un dels seus poemes més coneguts i que pertany al llibre La pell de brau.

XXX

Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor. 

La vella i fràgil plata esdevé tarda 

parada en la claror damunt els camps. 

La terra, amb paranys de mil fines orelles, 

ha captivat els ocells de les cançons de l'aire. 

Sí, comprèn-la i fes-la teva, també, 

des de les oliveres, 

l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent: 

"Diverses són les parles i diversos els homes, 

i convindran molts noms a un sol amor."

Salvador Espriu

EL RECINTO DEL FUEGO A LA PASTISSERIA DUCH D'ABRERA

Aquest any, per Sant Jordi, els meus amics de la Pastisseria Duch d'Abrera han tornat a fer-ho. És a dir, han fet que la portada d'un dels meus llibres de poesia (aquest any ha estat el llibre El recinto del fuego) es converteixi en un deliciós pastís de xocolata blanca, pa de pàssic, mantega i melmelada. Gràcies al mestre pastisser Oleguer, que és un auténtic artistàs, i gràcies també a la Teresa i a l'Isaac. Si ells volen, i tinc un nou llibre publicat, em farà moltíssima il.lusió tornar a veure un llibre meu per menjar-se'l. Gràcies amics de la Pastisseria Duch.

XV Premis literaris Ramon Ferrando Adell 2013

«XV Premis literaris Ramon Ferrando Adell»

Societat Cultural i Ecologista Sant Josep
Jesús - 2013

 

 

XV Premis literaris Ramon Ferrando Adell

Societat Cultural i Ecologista Sant Josep Jesús - 2013

El passat dissabte, 12 de gener del 2013, a les set de la tarda, es va celebrar a la sala Jordi Brull de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Jesús, l'acte de lliurament dels premis literaris Ramon Ferrando Adell de poesia i contes curts, organitzat per la Societat Cultural i Ecologista Sant Josep, que enguany arriben a la seva 15a edició.

     L'acte va ser presidit per la presidenta de la Societat, senyora Cinta Llasat, acompanyada pel director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l'Ebre, senyor Francesc Ferrer i Celma, el conseller de Cultura del Consell Comarcal del Baix Ebre, senyor Joan Font, el regidor de Cultura de l'ajuntament de Tortosa, senyor Joaquim del Pino, i el president de l'EMD de Jesús, senyor Pere Panisello. Va comptar amb la presència de la regidora de cultura de l'EMD de Jesús, senyora Dolors Queralt, i la directora de l'Institut-Escola Daniel Mangrané, senyora Cinta Llatge. La presentació de l'acte va córrer com en anys anteriors a càrrec d'en Jaume Borja.

          Poesia
          Categoria A
          (Nascuts o residents a Jesús, fins als 14 anys)
          Nerea Fimia, amb l'obra "El meu gatet".

          Categoria B  
          (Fins als 18 anys)

          Aida Chavarria, amb l'obra "Jo tal".

          Categoria C
          (A partir dels 18 anys)

           José Luis García Herrera, amb l'obra "Les ulleres".

          Jurat:
          Emili Bonet, Bendi Suárez i Joan Josep Chavarria.

                    Contes curts
      
                    Categoria A
(                   Nascuts o residents a Jesús de 3r o 4r de Primària)

          Pedro Sabaté, amb l'obra "El gos salvador".

          Categoria B
          (Nascuts o residents a Jesús de 5è de Primària)
          Judit Ferrer, amb l'obra "La Bruixa Joana".

         Categoria C
         (Nascuts o residents a Jesús de 6è de Primària)
         Carme Franch, amb l'obra "Bufi, el gat que sabia cantar".

         Categoria D
         (Fins als 18 anys)
         Martí Casal, amb l'obra "Si jo fos gos".

         Jurat:

         Artur Bel, Cinta Llasat i Pacual Pérez

POEMA CERTITUDS, de JORDI JULIÀ

Com ja he dit, dissabte passat em trobava a Palma, i allà vaig tenir l'oportunitat de viure moments esplèndids i troballes inoblidables. D'entre elles, el llibre Gent Forastera, del poeta de Sant Celoni Jordi Julià. Aquest llibre, que va ser guanyador del premi de poesia "Joan Alcover" l'any 2011, ret un homenatge a tots el poetes (a tots els poetes que apareixen en el llibre, segurament n'hi han més) que han deixat, en la memòria i el tarannà poètic de Jordi Julià, un record i un mestratge inesborrable. La nòmina dels poetes homenatjats a partir de refer un poema conegut i donar-li el seu propi alè i esperit, és bastant llarga (com també és lògic i normal) i, d'aquests poemes, jo us proposaria la lectura del poema "en contra" (entenent com contra la rèplica poètica per part de Jordi Julià) Màrius Sampere. El poema se'n diu Certituds.

CERTITUDS
Contra Màrius Sampere

Em dic Màrius, i he vist Déu
pel riu Besòs baixar a mar
sota dos cels, l'altre Déu
ven destins a preu molt car.
Em dic Màrius, i he vist Déu.

Només dic el que no sé.
només cato el que no sento,
he fet ballar l'adroguer,
somriure a la foto..., ho sento!
Només dic el que no sé.

Després em revelaré,
fer poesia és aixó:
parlar com un mentider
del cert que intueix el jo.
Després em revelaré.

Jo no vull dir-me mai més.
Dir-se i fer-se dir fatiga:
si em llegeixo a l'inrevés
surt un altre que m'intriga.
Jo no vull dir-me mai més.

Si penso podria ser
no existir. Pensar! Fer via...,
tot és tràfec cridaner
que vibra, tremola i fia.
Si penso podria ser...

Em trobo sota la pell,
m'engavanya la careta,
si em destapes el cervell
hi ha una lògica foteta.
Em trobo sota la pell.

Sóc un home dret i fet,
i quan dormo em contradic
(m'odio i m'engego un tret),
despert envejo ser ric...
Sóc un home dret i fet.

Deixo anar més d'un renec:
Déu!, Dimoni!, Demiurg!
I apareix un ésser cec
al mirall amb el meu urc.
Deixo anar més d'un renec!

El límit és un clixé,
l'horitzó, un altre horitzó,
un koan, dubte sincer
que invita a girar el mitjó,
el límit és un clixé...

Ben lluny del camí vorer
l'esperit se m'ha perdut,
si el veus fes-li bon paper
que és tu, sense el meu engrut,
ben lluny del camí vorer.

Quan marxi no tornaré,
som de mena enyoradissa,
vaig néixer sota un llorer
envoltat d'una bardissa.
Quan marxi no tornaré.

Ara i sempre, sense amén,
us llego absurd, riure i mots,
per a aquest viure incoherent,
que ens hem de trobar entre els llots,
ara i sempre, sense amén.

POEMA L'ESTACIÓ DE LES OMBRES, de JOSEP LLUÍS AGUILÓ

Divendres passat, a Palma, vaig tenir la sort, i l'honor, de conèixer el poeta manacorí Josep Lluís Aguiló. Un gran poeta i una bellíssima persona, molt afable i un -com vaig poder comprovar- bon lector de poesia. Vam parlar de moltes coses però, principalment, de poesia i del llibre/antologia titulat Grans Éxits que va publicar l'editorial Moll i en la que també hi participaven Manel Marí, Sebastià Alzamora i Pere Joan Martorell. D'aquest llibre m'agrada molt el poema L'Estació de les ombres que, una nit, a Gandia, fa uns anys, em va inspirar el poema que vaig titular "Estació de les ombres" que pertany al meu llibre La solitud i que el vaig titular així en homenatge a aquest poema.

L'estació de les ombres

No viuré a l'estiu cremat
ni a la tardor marró ni a l'hivern gris
ni a una primavera tenyida de porpra imperial.
La meva estació és l'estació de les ombres,
temps de magranes i de raïm
de pluges desfetes i d'adéus i fins-a-un-altres.

Aquesta estació té la música impossible
d'Edith Piaf cantant Jacques Brel
i les llums només il·luminen mitja cara
a la gent que hi habita per un temps breu.

Les barques tornen carregades de peix
servioles i llampuga i alguna tonyina perduda
i la sang dibuixa vermells a la coberta dels llaüts.
A les biblioteques només hi ha atles
i gruixuts tractats de botànica.
A les parets emblanquinades
no hi ha quadres ni fotos, sols mapes.

No es parla gaire a l'estació de les ombres,
les veus es difuminen fins que arribi el silenci
i no hi ha tinta per embalsamar les paraules.

ANY ESPRIU - 2013

Amb el 2013 encetem un any clau per homenatjar un dels poetes cabdals a la poesia catalana: Salvador Espriu. Molt, i bo, es parlarà durant tot aquest any. No vull, en aquest bloc, descubrir la figura d'Espriu, sinó, més que res, començar una sèrie d'entrades per valorar i conèixer la poesia d'aquest gran escriptor català.

El primer poema que hi deixo al bloc és un poema que pertany al llibre El caminant i el mur. És un llibre que em va encantar quan el vaig estudiar a l'institut i està lligat a una anècdota personal. Com que m'havia gastat el calers per comprar el llibre en una cassette de AC/DC ("Powerage") vaig haver de robar el llibre per no demanar-li més diners a ma mare. Malaudarament no recordo el nom del company que em va cobrir però, des d'aquí, gràcies. Ho vaig passar tan malament que, després de la mala experiència, sobretot per a la meva conciència, no ho vaig repetir.

El poema es titula "Llibre dels morts".

LLIBRE DELS MORTS

Mira que passes sense saviesa
pel vell camí fressat, tan sols un cop,
i que la veu de sobte cridarà
el secret nom que porta en tu la mort.
No tornaràs. Recorda, no t'apartis,
mentre fas via, del que tan senzill
és d'estimar: aquest blat i la casa,
el blanc senyal de barca dins el mar,
el lent or de l'hivern ajaçat a les vinyes,
l'ombra d'un arbre damunt l'ample camp.
Oh, sobretot estima la sagrada
vida de l'arbre i la remor del vent
a les branques que s'alcen vers la llum!