Amb el 2013 encetem un any clau per homenatjar un dels poetes cabdals a la poesia catalana: Salvador Espriu. Molt, i bo, es parlarà durant tot aquest any. No vull, en aquest bloc, descubrir la figura d'Espriu, sinó, més que res, començar una sèrie d'entrades per valorar i conèixer la poesia d'aquest gran escriptor català.
El primer poema que hi deixo al bloc és un poema que pertany al llibre El caminant i el mur. És un llibre que em va encantar quan el vaig estudiar a l'institut i està lligat a una anècdota personal. Com que m'havia gastat el calers per comprar el llibre en una cassette de AC/DC ("Powerage") vaig haver de robar el llibre per no demanar-li més diners a ma mare. Malaudarament no recordo el nom del company que em va cobrir però, des d'aquí, gràcies. Ho vaig passar tan malament que, després de la mala experiència, sobretot per a la meva conciència, no ho vaig repetir.
El poema es titula "Llibre dels morts".
LLIBRE DELS MORTS
Mira que passes sense saviesa
pel vell camí fressat, tan sols un cop,
i que la veu de sobte cridarà
el secret nom que porta en tu la mort.
No tornaràs. Recorda, no t'apartis,
mentre fas via, del que tan senzill
és d'estimar: aquest blat i la casa,
el blanc senyal de barca dins el mar,
el lent or de l'hivern ajaçat a les vinyes,
l'ombra d'un arbre damunt l'ample camp.
Oh, sobretot estima la sagrada
vida de l'arbre i la remor del vent
a les branques que s'alcen vers la llum!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada