El meu llibre, La Solitud, amb el qual vaig obtenir el premi Festa d'Elx 2011, editat per la editorial 3i4 de València, ja és aquí. Ja és una realitat. Ja l'he tocat, l'he sentit, l'he mimat, l'he petonejat, l'he acariciat. Estic molt, molt content. És un somni fet realitat. És el meu primer llibre en català, és una fita molt important per a mí. És la culminació d'un senyal d'identitat i d'un procés normal cap a aquest bilingüisme que visc amb tota naturalitat. Li desitjo molta sort i confio que li agradi a molta gent, que tingui molts lectors i que, des d'ara, camini sol pel món, lliure com l'ocell que viu dins nostre. Us deixo aquest poema com a petita mostra:
RIU TER
Te'n vas camí avall, cap al riu.
El matí és fred i l'aigua transparent
salta entre les pedres. Semblen
peixos d'argent les teves mans,
quan agafen un tros de cel gris
reflectit sobre la remor de l'aigua.
El vent mou les fulles d'una tardor
que s'arrapa a la pell com si fos
l'inici d'un temps vulnerable. Plou
i t'amagues, mentre resisteixin,
sota els pins que et resguarden
d'un aigua calmosa, sense recança.
Uns ocells aixequen el vol
així que la pluja escampa.
No és l'alçada del vol, penses,
el que enveges. És la pau, la serenor,
de tot el que t'envolta.
Camí amunt, tornes a casa.
